Lliçons d’èxit
RRHH / Selecció del Talent
Antonio Díaz i Enrique TomásEl dissabte dia 17, el periodista Ricard Ustrell va entrevistar en el programa Col·lapse dos figures que constitueixen dos casos d’èxit. En les seues declaracions, ambdós expressen de manera magistral les claus per assolir el triomf. Fins ara, a qui més he tingut l’oportunitat de veure és al Mago Pop –en les seues aparicions a televisió i en l’espectacle al teatre Victòria Nada es imposible–. L’empresari del pernil fins ara s’ha prodigat poc en els mitjans generalistes. El primer que es pot deduir dels comentaris dels entrevistats és que, malgrat que pertanyen a mons diferents, els elements clau amb què construeixen l’èxit contenen materials molt similars.La mètrica de l’èxitEntenent el concepte com la consecució del propòsit perseguit, ens porta que tingui una valoració interna, és a dir, un alt component subjectiu, ja que els propòsits de cada un no tenen per què ser explicitats, mentre que, quan està fonamentat i mesurat per variables externes com poder, diners o fama, ens posem en mans d’un àrbitre extern que serà qui acabarà dictaminant si som o no mereixedors de la glòria. Confiar únicament en el fet que siguin els altres els que ens valorin com a persones d’èxit pot arrossegar-nos a un comportament autodestructiu que cal intentar evitar. Amb aquests dos personatges tens, en tot moment, la sensació que són les seues variables internes i relacionades amb la personalitat les que els han catapultat a l’èxit i que el reconeixement i la fama són una conseqüència i no objectius en si mateixos.Característiques comunesEntre altres coses, hi ha la seua capacitat de comunicació, una benedicció que fa que qui la rep sigui capaç d’atrapar-te, deixant-te a la seua mercè i aconseguint que acabis escoltant-lo. La capacitat de treball és el viu exemple que, si l’èxit és sòlid, només arriba a través de focalitzar-se durant molts anys amb perseverança en una mateixa direcció. Aprendre del fracàs és una altra de les claus que assenyalen tots dos. En el cas del mag, explica com en el Llantiol, i després que no assistís ningú al teatre, va extreure una enorme lliçó d’humilitat en la qual va comprendre que el més important no era disposar d’un lloc on actuar, sinó de públic. Una altra de les variables en les quals els dos personatges coincideixen és en l’aposta internacional, ja que els permet accedir a nous mercats i públics, fet que acaba enriquint els seus respectius knowhow.Variables intrapersonalsSón competències que emanen de cadascun durant les respectives entrevistes, la qual cosa no implica que l’altre no en sigui posseïdor. En el Mago Pop, la humilitat i la gratitud cap als seus (família i entorn), treballar amb un equip multidisciplinari com a motor de la creativitat. L’admiració cap a altres, com la que li processa al Mag Lari. Treballar amb un pla: és millor tenir un mal pla que no tenir-ne cap i anar a la deriva. Enrique Tomás destaca l’ambició positiva, la visió del negoci i no buscar l’èxit per diners, ja que seran una conseqüència. Cada un dels entrevistats, amb el seu estil, va donar una lliçó magistral a aquells que tenen l’objectiu d’assolir l’èxit, malgrat que sense oblidar que el que és veritablement important és que ens enfoquem en l’assoliment d’allò que aporti valor, tant individual com social. En principi, ells, fins on van deixar veure durant l’entrevista, ho han aconseguit, i a més són capaços de transmetre-ho amb humilitat.