Errors, mentides, personatges públics i quadrúpedes

Errat vs. ferratRecordo un catedràtic que ens feia classe de càlcul a Enginyeria, que a part de ser un excel·lent professor tenia altres qualitats que no eren exigibles en l’oposició a càtedra, entre les quals una fina ironia i fins i tot una mica de mala bava. Un dia, mentre ens impartia classe, va posar sobre la taula alguna d’aquestes qualitats, descarregant-se amb un alumne que acabava d’equivocar-se. Va escriure a la pissarra: “No només està vostè errat, també està ferrat.” I per si a algú de nosaltres no ens va quedar clar el missatge, va postil·lar verbalment: “Com un burro!”. Si bé entre les persones i els esmentats animals, els únics que haurien d’estar ferrats haurien de ser aquests últims, hi ha alguns personatges de la vida pública actual que s’entossudeixen a convertir-se en defensors de l’indefensable, i que després de ficar la pota una vegada i la següent no només no es disculpen, sinó que com si fossin animals obstinats s’oposen a veritats que als ulls dels altres resulten òbvies. Així posen en evidència que no només estan equivocats, sinó que arriben a estar ferrats com si d’uns quadrúpedes es tractés.Mentida i autoenganySi bé aquells voluntaris que militen entre els mentiders ho fan conscientment i saben que el que estan dient no és cert, qui es menteix a si mateix es pretén convèncer que una situació que és mentida no ho és, la qual cosa porta el protagonista a experimentar un canvi de percepció i a distorsionar la realitat. En relació amb els practicants de l’autoengany, ja l’any 1879 Dostoievski ens va recordar a tots a Els germans Karamàzov que “l’home que es menteix a si mateix i escolta la seua pròpia mentida arriba a un punt en el qual no pot distingir la veritat”. En relació amb els mentiders, n’hi ha de corrents, i fins i tot il·lustres, com el cas de Frank Abagnale, que en els anys cinquanta del segle passat va protagonitzar un dels enganys més grans en la societat de llavors, fent-se passar per un expert en diverses disciplines com les de pilot o metge. Una història que va portar al cine l’any 2002 Steven Spielberg, sota el títol Atrápame si puedes, interpretada magistralment per Leonardo DiCaprio en el paper del mentider i per Tom Hanks, en el de l’agent de l’FBI que va tenir com a missió i fins com a obsessió capturar-lo.La mentida com a exercici de socialitzacióPodríem enumerar un llarg nombre de situacions en les quals la mentida no només no produeix un efecte pervers, sinó tot el contrari i, per tant, pot ajudar en la nostra socialització. Mentim als nostres fills petits quan tot just sortir de Lleida amb destinació a la platja ens pregunten si hem arribat. També des de petits ens ensenyen tradicions que s’expliquen basades en la mentida, com dir-los als nens que els regals de Reis els porten Ses Majestats els Reis d’Orient. Expliquem mentides pietoses quan dir-li la veritat al nostre interlocutor pot ferir la seua sensibilitat. Les mentides i l’autoengany són tan velles com l’ésser humà. Com ho demostra la faula de la guineu i el raïm en la qual Isop ens explica com l’astut animal, al no poder assolir la fruita, prefereix enganyar-se a si mateix, dient que el raïm encara és verd. Abans de reconèixer que no podia agafar-lo, la qual cosa li hauria provocat més sofriment a causa del sentiment de la frustració.