Transversalitat de la ciència

La recent mort del premi Nobel Daniel Kahneman ens permet comprovar la trasversalitat de les diferents disciplines científiques i, en el seu cas, com aquesta pot arribar a ser extrema. Sent psicòleg social, va arribar a rebre el Nobel d’Economia del 2002 –una cosa que he de ressaltar és que aquest escrit no pretén oferir una aportació essencial al tema que tracta el nostre científic i sí una mínima divulgació del seu marc de treball–. La psicologia naix com a ciència a finals del segle XIX amb els treballs de Wilhelm Wundt, fundador del primer laboratori de psicologia experimental, i té com a principal objectiu l’estudi del comportament humà. Per a això, es dona la mà amb moltes altres disciplines com la biologia o el màrqueting. En el cas que ens ocupa, i en relació amb l’economia, va més enllà i fins i tot arriben a donar-se les dos.Presa de decisionsÉs entesa com la capacitat de les persones per analitzar una situació, realitzar un diagnòstic i prendre una decisió que respongui al problema. El professor assenyala sobre això la limitació de la raó a l’hora de prendre una decisió i, especialment, davant d’entorns d’incertesa. És de ressaltar com el nostre investigador va descobrir la importància de la psicologia en la presa de decisions, quan tot just era un nen i va poder comprovar amb la seua pròpia pell la limitació racional. Li va succeir al París de 1941, en plena ocupació de l’Alemanya nazi, de ben petit. Un dia que tornava tard a casa no va tenir present les dos condicions que com a jueu havia de complir: portar l’estrella de David a la camisa i respectar el toc de queda de la tarda. En aquell moment es va creuar davant seu un soldat de les SS que es dirigia cap a ell. Mentre el soldat el mirava, Daniel es mantenia paralitzat per la incertesa, el nazi va treure la cartera i li va ensenyar la foto d’una criatura que podia tenir la seua mateixa edat. Aquell home d’uniforme negre el va acomiadar abraçant-lo i donant-li unes monedes sense preguntar-li res més. Explica el professor que en arribar a casa espantat i i explicar-l’hi a la mare, aquesta li va recordar que les decisions de la gent en entorns d’incertesa poden ser difícils d’explicar acudint a la raó.Entorns d’incertesaEl nostre Premi Nobel va investigar els aspectes psicològics que entren en joc a l’hora de prendre decisions que tenen conseqüències econòmiques. És a dir, va passar a integrar la psicologia en l’àmbit de l’economia. Els entorns d’incertesa són els que es donen especialment en la vida de les empreses en les quals no és possible calcular la probabilitat que ocorri alguna cosa, ja que no coneixem les circumstàncies en les quals es mourà (consum, competència, costos energètics, etcètera). És a dir, no podem predir una sèrie de variables ni d’escenaris que cada vegada són més incerts, com poden ser la influència de les xarxes socials o els canvis polítics i de costums. Tenint en compte aquest escenari, només es pot esperar una racionalitat limitada en les decisions a prendre en aquests entorns complexos, davant les decisions que es donen en els coneguts entorns paradigmàtics en els quals els canvis són més previsibles. En l’empresa i en la seua estratègia de desenvolupament, la clau de l’èxit estarà a comptar amb líders i equips amb capacitats dinàmiques capaces d’entendre les solucions a aplicar aquests entorns hipercanviants que ens esperen.