Valors i antivalors del treball

Quan el treball mataEn psicologia del treball sempre hem estudiat, i en la majoria de les vegades ho hem pogut corroborar, que el treball ha d’aportar un doble valor a qui el porta a terme: instrumental i d’autorealització. El primer va orientat a aconseguir els recursos necessaris capaços de cobrir les nostres necessitats bàsiques i fins i tot altres de més supèrflues; el segon haurà de ser un mitjà a través del qual les persones puguem assolir el nostre creixement personal i, amb això, enfortir la nostra autoestima. Tanmateix, quan qui realitza l’activitat de treballar és un nen o una nena, l’únic que es dona és l’explotació del menor, passant a convertir-se la feina en un acte pervers que sotmet a qui el porta a terme en un esclau i a qui se n’aprofita en un opressor d’aquestes pobres criatures, a les quals els pares en particular i la societat en general tenen la responsabilitat de satisfer les necessitats més bàsiques com a membres pertanyents a ambdós institucions i possibilitant que puguin dedicar temps al joc amb els seus iguals i a una educació que els permeti una plena integració en la societat actual. El que, en definitiva, i en essència, és ser nens.Contra el treball infantilEl passat dotze d’aquest mes de juny es va celebrar el dia contra el treball dels menors. El seu objectiu: sensibilitzar la societat sobre l’alarmant xifra de nens que pateixen explotació infantil. Una llarga cadena formada per les esquinçadores baules que van, des del tràfic de nens, el treball forçat, l’explotació sexual, fins a la incorporació de les criatures a les files de les forces armades. La llista d’aquestes pràctiques és tan llarga i horrible que no és qüestió que mirem cap a un altre costat i creguem que aquestes pràctiques només es donen als països subdesenvolupats, ja que si entenem l’explotació infantil com aquesta cadena de submissions al menor, la xacra s’estén per tots els països i continents. Tots els organismes que publiquen dades sobre això, des de l’OIT, l’Unicef, etc., coincideixen que més de 60 milions de nens al món pateixen d’una o una altra manera explotació infantil i que, si bé la xifra s’havia anat reduint en els anys previs a la pandèmia, des d’aleshores han tornat a emprendre el camí del creixement a raó d’incloure en l’esmentat llistat més de dos milions de criatures per any.Fins l’any que veEsperem que les voluntats de canvi no vagin amb la moda ni amb el calendari de les celebracions i que, els qui tenen l’obligació de lluitar contra l’esmentada explotació i d’assignar els recursos legals i econòmics, ho facin. Se celebraran altres aniversaris i, sent positiu en si mateix, convindrà tenir present sempre els resultats. A Espanya, totes les fonts afirmen que no existeix treball infantil, malgrat que també assenyalen que el que aquí ens toca fer és assegurar-nos, com a ciutadans i consumidors, que no comprem productes elaborats aprofitant-se de la mà d’obra infantil i, a les empreses, que al llarg de la cadena de subministrament comptin amb la garantia que ningú no s’hagi aprofitat utilitzant els nens com a mà d’obra o qualsevol altra forma d’explotació infantil. I que els petits, aquí i a qualsevol part del món, comptin amb les garanties a les quals tenen de dret.