Deixar l’empresa

Me’n vaigAquesta és una de les expressions més repetides per part d’algunes persones a la feina, a final de cada estiu i especialment en els últims anys. Els qui les pronuncien són ocupats que afirmen estar buscant resposta a alguna de les seues inquietuds, com una oportunitat per sortir de la rutina, una aposta per nous reptes, acabar amb una sensació d’estancament o millorar les condicions de treball. Tots amb expectatives de millora que els fan creure que mereixen i que, segons la seua opinió, no estan trobant a la seua empresa actual.Oportunitat de millora mútuaLa sensació de trencament inicial que amb el seu anunci de baixa voluntària provoca la sortida d’un empleat estable a l’empresa és quelcom inevitable i inicialment cert. Sent el forat que produeixen en la majoria dels casos inversament proporcional a la mida de l’organització.Una realitat que viuen de forma molt diferent les empreses segons la mida del seu organigrama, amb reaccions com les d’algunes pimes en les quals la propietat o la gerència s’ofèn amb reflexions com: “Ara que començava a dominar la feina, va i ens deixa.” Fins a les de les empreses amb un organigrama més voluminós que encaixen el canvi amb normalitat.Tanmateix, un canvi d’empresa, en la majoria dels casos, hauria de ser contemplat com una oportunitat de millora bidireccional, ja que, si bé és cert que passada l’etapa inicial de substitució de l’empleat sortint i durant la qual és inevitable la comissió de més nombre d’errors que en la fase anterior, entrem en una etapa en què també podem donar per fet que qui s’incorpori amb nosaltres comptarà amb la motivació i l’energia per exercir amb èxit el seu nou treball i en conseqüència uns i altres puguem millorar qualitativament l’acompliment i el grau de satisfacció.El retorn a la feinaTant si et reincorpores al teu lloc habitual com si comences en una nova organització en aquestes dates, és important que prèviament hagis estat capaç de gaudir d’unes vacances reparadores en les quals, dins del caos i la ruptura amb la rutina habitual, hagis mantingut un cert ordre tant en l’horari com en l’exercici físic i l’alimentació que faciliti la sincronització amb la tornada a la normalitat laboral, administrant la reserva de les forces que t’hauran de donar prou oxigen per cobrir les diferents etapes d’exigència que t’esperen fins que arribin els pròxims descansos i que hauràs de saber dosificar.Els qui s’incorporen als seus llocs de treball habituals hauran d’evitar el reg de la síndrome de burnout, reconeguda per l’OMS com a malaltia professional i que, malgrat que té l’origen en l’àmbit laboral, porta a qui el pateix a sentir-se cremat dins i fora de la feina.I els que aterrin en una nova organització que de segur aniran amb les piles de la motivació ben encarregades serà necessari que sàpiguen gestionar el seu aterratge sense sortir de la pista, primer observant bé el terreny que trepitgen i descobrint de forma gradual qui l’habita i quina és la força real de cadascun dels caps i companys, evitant les crítiques cap a l’empresa de procedència, ja que el món laboral és molt petit i, per les sengles de les fusions, acords entre empreses o de la mateixa rotació dels caps poden portar que els camins que un dia es van separar puguin acabar creuant-se novament i posi en risc l’estabilitat.