Rotació laboral

La societat actual i la rotacióHi ha qui afirma que la voràgine pel canvi és un intent de fugida de l’avorriment diari i de la realitat que li toca viure a l’individu en la societat actual. I encara que no comparteixo per a res l’esmentat argument sí que em permeto exposar-lo a través de la Teoria del Cansament defensada pel prestigiós filòsof Byung-Chul Han, que ens indica que la societat actual, focalitzada exclusivament en el rendiment, provoca la saturació dels individus qui, incapaços de complir les seues pròpies autoexigències i no sent capaços de rendir-se, acaben exhaustos i empesos a fugir cap endavant una vegada rere l’altra, suposant que en cada canvi hi ha la solució, sense provar de buscar-la en la seua societat interna.El gen causant del canviQue el responsable de la rotació està instal·lat a l’ADN de les generacions laborals actuals és un fet. I que les causes cal buscar-les en la transmissió de les anteriors a les actuals, també. Una altra cosa és saber identificar quin dels gens que componen el cromosoma laboral humà és l’encarregat de mantenir activat l’esmentat canvi. Ara bé, el que sí que sabem a través de les projeccions que recullen els estudis sobre l’ocupació és que un professional jove que tingui feina actualment arribarà a canviar unes deu vegades d’ocupació al llarg de la seua vida i, tenint en compte que tindrà períodes en què estarà fora del mercat laboral (descans, formació, desestrès, etc.), portarà al fet que el nombre d’anys que estarà de mitjana en una empresa serà de dos a quatre. Per tant, està molt lluny d’aquella vida laboral sencera en una única empresa, en la qual les dos parts es juraven fidelitat eterna.Etapes de la societat laboralEstem davant d’unes etapes que han decapitat les anteriors utilitzant les eines del canvi. Des de la preindustrial, en la qual dominava l’estabilitat, el treball del taller, l’agrícola i l’artesanal, que donaven com a resultat una cultura tradicional i gens donada al canvi. Entre les dècades de 1760-1840 arribaria l’etapa industrial provocada per la revolució del mateix nom i que, amb la força de la màquina de vapor, va portar a la construcció de les fàbriques que demanaven mà d’obra poc especialitzada, la qual cosa va provocar grans canvis sociolaborals com ara l’arribada massiva de treballadors des del camp a la ciutat i la incorporació de les dones al món laboral. Aquesta etapa acabaria cedint el seu testimoni a la postindustrial, de la mà del creixement del sector terciari o de serveis, i que finalment sucumbiria a la de la informació i del coneixement, encunyada així per Peter Drucker l’any 1974. En aquesta, amb la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es va situar el coneixement en el centre de la producció i de la creació de riquesa.