Me’n recordo

Resulta difícil de dir a quina edat correspon el nostre primer record, perquè ningú no pot assegurar si el que creu més antic és seu o es tracta d’un record que li van explicar més endavant. Del que no hi ha dubte és que els records no existirien sense les paraules. No podem recordar allò que encara no podem nomenar. Per això els primers records solen ser dels 3 o 4 anys perquè és quan aprenem les paraules necessàries per fixar-los. Si tinguéssim records anteriors, de quan vam començar a caminar, per exemple, els hauríem perdut. No per falta de memòria, sinó de paraules. 

L’any 1970, l’escriptor i artista estatunidenc Joe Brainard va publicar un llibre (Me’n recordo), on comença cada frase dient “Recordo…” i és seguida per un record, des del més banal al més transcendent. La successió de records barreja allò particular o ínfim amb allò aparentment universal i s’acumula formant un mosaic de la infantesa de l’autor en els anys 1940 i 1950, a Oklahoma, així com la seua vida d’artista i homosexual en els anys 1960 i 1970, a Nova York. Me’n recordo ha inspirat molts autors, entre els quals l’escriptor francès Georges Perec, autor del llibre Je me souviens, que inclou 480 records de fragments de la vida quotidiana, d’objectes, d’anuncis i d’aquella mena de coses que normalment no recull la Història ni les biografies dels consagrats. 

En el meu cas, podria dir que me’n recordo que el meu pare em va ensenyar a enllustrar les sabates, a fer-me la ratlla del cabell, a brunyir amb tomata els plats metàl·lics de la seua bateria.. Me’n recordo del romer que anàvem a collir al camp, per Setmana Santa, i de l’olor que desprenien els rams que guarnien les carrosses de la processó. Me’n recordo de l’exigu fanalet de la cantonada del carrer de la Tallada, venint de la plaça de Sant Llorenç, més enllà del qual semblava començar una dimensió obscura i desconeguda feta de boira –o broma, com en dèiem abans– impenetrable.

Reconsiderar allò viscut, perdurar, deixar una petjada, reconèixer-se, comunicar-se, reflectir els canvis.. no són mai esforços inútils. Res no es perd. Mai. Com les gotes de la pluja. Cap no es perd i totes sumen.