La conca de Tremp

Setmanes de llibres –els llibreters caminen perillosament entre munts de capses i piles de llibres– i la feinada serà dels lectors, la setmana vinent, per escollir els que s’enduran de les llibreries i de les parades. Com que és impossible de llegir tots els que apareixeran aquests dies, haurem de recórrer a l’instint, al consell del llibreter, a les recomanacions o a les crítiques publicades. M’acaba d’arribar un llibre molt ben editat per l’Estació Biològica del Pallars Jussà. Es titula Tres petits mons i l’autor és Jordi Castilló, amb el suport d’una àmplia nòmina d’informants, que el presenta com una invitació a caminar pels tres petits mons que conformen la conca de Tremp i a trobar-se –diu– amb l’aigua en un barranc, el cant dels grills o el crepitar de la neu en les branques. No és un baedeker ni una guia. Més aviat una obra d’amor a la conca i un homenatge als homes i dones que van bastir un paisatge antropitzat però respectuós amb l’entorn. Ara fa seixanta anys que la nostra societat s’ha anat desconnectant del món agrari i de la naturalesa. Ignorem el nom dels arbres que creixen al nostre carrer, dels moixons que canten quan ens despertem i de les herbes remeieres o culinàries que surten a la vora dels camins. Ni tan sols sabem com es fan les viandes que ens alimenten. Coneixem centenars de marques però som incapaços de distingir entre la gran varietat d’olives que es cultiven a Catalunya. La desaparició dels noms d’arbres, animals i altres elements de la natura empobreix la nostra comprensió, redueix els nostres coneixements i escapça la transmissió de l’herència cultural. M’entristeix aquesta pèrdua de precisió, m’agradaria trobar sempre la paraula exacta i és per això que moltes coses que llegeixo em semblen rudimentàries. Una darrera precisió. Aquest llibre no és per descobrir indrets on fer-se selfies, ni per recórrer veloçment els camins, ni per practicar esports d’aventura. En paraules de l’autor, “és una invitació a caminar de forma conscient per la Conca de Tremp; a emocionar-nos de nou amb les petites coses del nostre entorn més proper, des del detall més minúscul fins a l’espai natural més impressionant; a escoltar de nou el batec de l’Univers, de la VIDA.”