Tots són fills nostres
La infantesa s’ha convertit en el darrer baluard de la bondat. L’obsessió contemporània per l’educació pot ser interpretada com un intent desesperat de preservar-la, en un món on la bondat sembla cada vegada més escassa. Si la infantesa és l’últim bastió de la bondat, això implica que, en general, no tenim gaire èxit, a l’hora de preservar aquesta qualitat en la vida adulta. Paradoxalment, arriba un moment que pares i fills necessiten “odiar-se”, amb un “odi” que no és un sentiment destructiu, sinó una part del procés de creixement i individualització. Es frustren, es posen límits, es compliquen la vida.. i aquesta dinàmica de tensió i resolució de conflictes crea –si tot va bé– un vincle fort i una base sòlida per a l’amor i l’acceptació veritables. “TOTS els infants del nostre temps són col·lectivament fills nostres, dels adults d’aquest tema; així que tenen dret que en tinguem cura en general”. És una frase de Vivian Gornick, escriptora nord-americana que ha deixat una empremta profunda amb la seua obra autobiogràfica. La seua escriptura és honesta, crua i sense filigranes, la qual cosa la fa especialment impactant. Un aspecte destacat de l’obra de Gornick és la seua vulnerabilitat. No té por de mostrar les seues inseguretats, els seus fracassos i els seus dubtes, i aquesta honestedat –en una època en què tothom aparenta perfecció– es converteix en una força que connecta amb el lector a un nivell profund. A Vincles ferotges, un dels seus millors llibres, explora la complexa relació amb la seua mare. Gornick hi descriu amb detall les passejades que fa amb ella pels carrers de Nova York, on discuteixen sobre política, amor i feminisme, i explora els valors i la identitat a través de la seua escriptura i de l’”obstinat esforç” que fa per arribar a la Gran Literatura. Les seues experiències, tant positives com negatives, han contribuït a formar la persona que és avui. Els seus records esdevenen un mitjà per examinar com les experiències de la infància i la joventut influeixen en els valors i la identitat d’un individu. En conclusió, l’obra de Vivian Gornick ens ofereix valuoses lliçons sobre les relacions personals. La seua capacitat per utilitzar la seva pròpia vida com a espill de la condició humana és inspiradora i anima el lector que la segueix a explorar la seua pròpia història amb la mateixa profunditat i honestedat.
