Ucronia

Una utopia és una representació idealitzada d’una societat perfecta o molt millor que la real, on gairebé tot funciona de manera òptima. Una ucronia, en canvi, és una realitat alternativa basada en la història, que planteja què hauria passat si un esdeveniment hagués tingut un desenllaç diferent. Per exemple, imaginem que Crist no hagués estat crucificat o que Napoleó hagués guanyat la batalla de Waterloo.. Sobre això, hi ha un llibre molt interessant d’Emmanuel Carrère, titulat L’estret de Bering. La darrera temptativa per encarrilar la relació entre Catalunya i Espanya la va impulsar el catalanisme clàssic amb la reforma de 2006, però un seguit de circumstàncies la van fer descarrilar: el pacte a la baixa de Mas i Zapatero, la campanya del PP, el fred de peus del PSOE i la traïció al president Maragall i, finalment, la jibarització del text, per part del Tribunal Constitucional. A partir d’aquí, es va iniciar un procés que va desembocar en el referèndum de l’1-O i en tot un seguit de persecucions, venjances, esdeveniments i rivalitats que han acabat provocant la pèrdua de la majoria independentista, una decepció col·lectiva i la impressió que haurà de passar temps –i potser s’haurà de produir el relleu de tota una generació política que ni ens acaba d’explicar tota la veritat ni de superar les seues incompatibilitats emocionals– fins que es torni a produir una correlació de forces com la que ens va dur a l’1-O. Des de l’optimisme històric que sempre he practicat, estic convençut que algunes coses necessiten més temps i processos més complexos del que nosaltres voldríem per florir de forma evident, però no són inútils. No es perden. Res no es perd. Ara, però, és imprescindible que la política i la societat superin la temptació de la ucronia (què hagués passat si...), perquè el propòsit de modificar el passat no funciona més que com un joc aplicable a la història o a les nostres vides (què hauria passat si haguéssim triat una altra ciutat per viure, o si no haguéssim trencat aquella relació). En la política, a més, la ucronia és una frivolitat que no aporta solucions concretes, fomenta el ressentiment i bloqueja les energies necessàries per enfrontar-nos als reptes presents i fer les coses millor, en el futur.