Torni’s il·localitzable
La polarització de la societat contemporània és un fenomen alimentat per diversos factors: la globalització, la desconfiança en les institucions i les persones, la fragmentació de les societats en identitats múltiples.. Afegim-hi l’impacte del món digital, que ens ofereix una experiència filtrada a través d’algoritmes que prioritzen el que ens agrada o reforcen les nostres opinions. Aquest fenomen, conegut com a “cambra d’eco”, fa que se’ns proposi llegir o veure allò que confirma el que pensem, no únicament sobre política, sinó sobre temes controvertits com les migracions, el sistema educatiu o el feminisme. Potser no és encara una actitud majoritària, però hi ha un percentatge significatiu de ciutadans que només veuen el que volen veure i llegeixen el que volen llegir. La naturalesa cada cop més polaritzada dels mitjans convencionals també ha contribuït a crear un entorn on les veus discrepants no només són minoritàries, sinó que sovint s’emmarquen de manera conflictiva. Ha quedat enrere el temps en què els diaris i les emissores de ràdio contribuïen a crear una cultura compartida i d’informacions imprevistes. Ara, sotmesos a la repetició de les veus i les opinions fetes a mida i que són alhora causa i efecte de la polarització, resulta difícil establir un diàleg o trobar punts d’acord.El repte a afrontar seria la creació d’eines i pràctiques que ens ajudessin a combatre aquests efectes negatius, no només entrenant la navegació conscient (o en mode incògnit) a internet, confonent els algoritmes i decidint què volem veure, llegir o escoltar, sinó construint xarxes de persones reals que ens ajudin, buscant proveïdors de confiança, fent costat a les empreses familiars i procurant tractar amb persones satisfetes amb el seu treball. Són consells de Max Otte, l’economista que l’any 2006, dos abans del naufragi de Lehman Brothers, va “profetitzar” la crisi que s’acostava, en el seu llibre Der Crash kommt (Que ve la crisi). La darrera de les seues recomanacions és molt senzilla: “Torni’s il·localitzable, de tant en tant.” Aquest “torni’s il·localitzable” és una senzilla invitació a limitar la hiperconnexió, “enganyar” l’algoritme, i atenuar l’impacte del món digital sobre la nostra vida quotidiana.
