‘La guerra als vint anys’

Per una d’aquelles casualitats que propicien els aniversaris d’amics que han voltat per moltes universitats, vaig conèixer aquest estiu la catedràtica de literatura alemanya Marisa Siguan. Fa anys, jo havia treballat sota la direcció del seu pare, Miquel Siguan, psicolingüista i pedagog que va jugar un paper clau en la reorganització del sistema educatiu català i que va ser un dels principals avaladors de la immersió lingüística. Siguan no era només un savi, sinó una persona afectuosa i dotada d’una ment oberta. Hi ha un article seu a La Vanguardia de 29 de març de 2004 El cruce de las miradas en què comença parlant de la mirada d’un nen de mesos que s’encara amb la mare i li fa una rialla. En canvi –diu ell– amb la majoria dels animals, no podem creuar la mirada i observar el seu interior. Podem mirar fixament una ovella però no ens hi reconeixerem. Amb l’excepció dels grans primats, només ho podem fer amb el gos. L’article acaba afirmant que l’amor és el fonament de l’existència i amb una citació del filòsof Berdiaeff, on afirma que mirar els ulls d’un gos que agonitza significa abocar-se en el misteri de l’univers. Coneixia l’obra de Siguan, però no un llibret, La guerra als vint anys, que la seua filla va tenir la gentilesa de fer-me arribar, en la versió castellana que va publicar El Ciervo. Era de la quinta del 39 i va fer cap a una companyia anarquista que es movia entre el Racó d’Ademús i l’Alt Maestrat. En una entrevista de l’any 1991, parlava amb simpatia d’aquells anarquistes que havien perdut la “guerra” amb els comunistes i estaven “amargats i desenganyats”. Abans d’anar al front, Siguan havia llegit Sense novetat en el front, d’Erich Maria Remarque. La guerra als vint anys no és –volgudament– un llibre combatiu ni erudit, sinó una narració de la vida quotidiana d’un soldat al front, que posa en relleu el fons de la natura humana. El llibre es llegeix d’una revolada i traspua una mirada compassiva i lúcida sobre els individus amb qui va coincidir. Els valors de la pau, la comprensió i la justícia són centrals en la visió de Siguan. El llibre no va rebre l’atenció dels mitjans i dels lectors que es mereixia. Si el llegiu ara, hi trobareu moltes lliçons d’un savi que sempre es va declarar més motivat per la comprensió que per l’acció.