Escriure a mà
Vivim temps de transició. Antonio Gramsci va escriure una sentència oracular que sempre m’ha inquietat: “el vell món mor, el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres.” La tecnologia avança a gran velocitat i transforma la nostra manera de comunicar-nos, pensar i existir. Serem espectadors d’aquest canvi o arquitectes d’un futur on la tecnologia ens millori sense desdibuixar-nos? No es tracta de témer el canvi, sinó de preservar les habilitats essencials per al nostre benestar i autonomia, com l’orientació, la conversa, la memòria o les habilitats artesanals.La història de la humanitat és la història del llenguatge. Mai no havíem tingut tantes eines per comunicar-nos i, alhora, mai no havíem estat tan desconnectats de nosaltres mateixos. Escriure a mà, un gest que ha estructurat el pensament durant segles, ha esdevingut residual, substituït per teclats i pantalles tàctils. No és només una qüestió d’eficiència, sinó que altera la nostra manera de raonar i percebre el món. Diverses investigacions ho confirmen: escriure a mà no és un acte mecànic, sinó un exercici mental profund. Segons Eudald Carbonell, un 90% de la nostra intel·ligència es basa en la combinació entre cervell, veu i mans. Aquest procés reforça connexions neuronals, millora la memòria i afavoreix una comprensió més profunda. Escriure a mà potencia l’aprenentatge i la retenció d’informació. En canvi, el teclat ens fa més ràpids, però fomenta una lectura superficial i dispersa l’atenció. La tecnologia no és neutra: modela la nostra manera de pensar. Cada cop deleguem més funcions a les màquines. Recordem menys perquè confiem en el núvol, calculem menys perquè usem la calculadora, escrivim menys perquè disposem d’assistents digitals. Això ens fa més autònoms o més dependents?Afrontar un problema amb bolígraf i paper permet estructurar millor el pensament. L’ús d’una llibreta per prendre notes, crear mapes mentals o diagrames potencia la comprensió i l’organització de les idees. Figures com Leonardo da Vinci ja practicaven aquesta metodologia que avui es reivindica en tècniques que combinen paraules i imatges per afavorir el pensament visual. La qüestió, en definitiva, no és triar entre teclat i ploma, sinó saber com utilitzar cada eina per no perdre allò que ens fa humans.
