L’estupidesa

“Trump ha guanyat per culpa de les polítiques woke de l’Agenda 2030”. “Tothom té dèficit de vitamina D”. “Si pots fer el moviment, no t’ho has trencat, és només un esquinç”. El professor Xavi Bach, conegut com @xavinoriguis_, omple Instagram de frases que, atribuïdes a l’actor Morgan Freeman, exemplifiquen un fenomen fascinant: la seguretat amb què opinen aquells que menys saben sobre un tema.

Els dinars i sopars familiars han incorporat de sempre debats improvisats sobre temes diversos i és típic que un cunyat aprofiti per sentenciar sobre qualsevol qüestió. El fet és que “cunyadisme” s’ha convertit en un terme col·loquial per designar aquella actitud d’arrogància ignorant de les persones que opinen amb seguretat sobre qualsevol tema. Els psicòlegs Dunning i Kruger van fer una sèrie d’experiments en què van demanar a diversos participants que avaluessin la seva pròpia competència en diferents àmbits, i el resultat va ser clar: els menys capaços se sobreestimaven massivament perquè no tenien prou coneixement per adonar-se dels seus errors. En canvi, els més competents subestimaven les seues respostes perquè creien que el seu coneixement no era excepcional. El que els va induir a realitzar aquest estudi va ser un fet real: McArthur Wheeler va atracar dos bancs a Pittsburgh, el 1995, sense amagar la seua identitat. Quan la policia el va detenir, no es creia que l’haguessin identificat a partir de les imatges de les càmeres de seguretat. Wheeler havia llegit en algun lloc que el suc de llimona es pot utilitzar com a tinta invisible i va suposar que, si s’impregnava la cara amb suc de llimona, les càmeres de seguretat no l’enregistrarien.

L’efecte Dunning-Kruger el trobem cada dia a la ràdio, a la feina, a les xarxes... quan persones –generalment homes– que no han estudiat ni economia ni ciències polítiques asseguren que tenen la solució per arreglar el món millor que qualsevol expert. L’estupidesa resulta més perillosa que la maldat, perquè mentre que un malvat pot actuar racionalment perseguint un benefici propi, l’estúpid actua sense ni tan sols adonar-se dels efectes que causa, i això fa que les seues afirmacions i les seues actuacions siguin tan difícils de combatre. L’estupidesa és inevitable, però comprendre-la pot ajudar a minimitzar-ne els efectes.