Bloqueig i continuació

Escric, excitat, a l’espera que es produeixin dos esdeveniments que es mostren singulars. El primer és veure debutar l’Hiopos Lleida a l’ACB i contra el Barça. Ja té data, el 6 d’octubre. Allà estaré. L’altre és saber quins esdeveniments oferirà l’any judicial. Entre d’altres, estaré ben atent a aquells governants, polítics i fins i tot contertulians que, sense embuts, afirmen que a Espanya hi ha lawfare, o pararé atenció a aquells (són els mateixos?) que dogmatitzen respecte de la prevaricació que realitza un Jutge d’instrucció quan investiga determinades persones vinculades al poder, ja sigui la dona del president del Govern o, fins i tot, quan obren diligències en casos mediàtics com el cas Koldo o el del mediador Berni, mentre callen quan es fa el mateix amb ciutadans corrents, sense badar boca quan s’abusa de l’institut de la presó provisional, de les mesures cautelars de tipus personal, de l’abús de les causes secretes, etc.Posades així les coses i per no avivar cap confusió al lector, algunes són les reflexions de fons. En primer lloc, i apostant a cavall guanyador, l’Hiopos Lleida (aquest és el nom) és el reflex d’un projecte de ciutat. Que s’ha fet gran quan fa poques temporades es va fer molt petit.Efectivament, va baixar de categoria per motius esportius i es va aconseguir la permanència per motius de despatx. Va ser allà on els dirigents es van adonar que el projecte mai ha d’estar sobredimensionat, que havia de gastar-se el que es tenia, i créixer a la pista mentre es feia el mateix als despatxos, als mitjans i a les grades. En segon lloc, a Espanya s’encoratja un augment hiperbòlic dels tributs, del deute públic i sense controlar el dèficit, i el que és pitjor, sense encertar en la despesa, i és que es coincideix que hi ha manca de serveis de neteja, seguretat, habitatge, educació, sanitat, Justícia, etc., malgrat que tan sols importa explicar com els casos indicats s’han d’anar tancant (n’hi haurà d’altres: més fusta) mentre es continuen deprimint els serveis públics essencials, infrasubvencionats i als quals s’impedeix treballar en la forma i manera acordada per tothom.Per la meua part, només em queda sol·licitar el perdó del lector per si en aquestes línies no he pogut aclarir encara si en realitat els nostres governants exerceixen competències o és que són uns incompetents, però els donaré un consell (sí, és diferent de l’assessorament; el primer és gratis, l’altre, no).Doncs això, els aconsello que es vagin acostumant a ser espectadors del que ens espera: excel·lents partits de bàsquet mentre, en política (també en la criminal), venen revolts, traçats en línia recta, perquè es vol veure qui condueix pel carril de davant, qui va en contra, quan hauríem de veure qui va al costat (o davant), sigui a l’esquerra o a la dreta, i fer el camí junts, que encara queda.