Volent sense voler

Llegeixo una resolució, del Tribunal Superior de Justícia de Pamplona, que resol un cas, de moment singular (és el primer) relatiu a si s’ha de sancionar un advocat per utilitzar, sense diligència deguda, tecnologies emergents, el ChatGPT. Us explico: el tema és que un ciutadà atorga confiança a un lletrat perquè aquest formalitzi escrit de querella en defensa dels seus legítims interessos. El fet és que aquell exercita l’esmentada tasca utilitzant la intel·ligència artificial que, en els seus fonaments jurídics, el porta a incorporar el text del Codi Penal de la República de Colòmbia. El resultat, malgrat tot, és la inadmissió, amb les conseqüències que per al seu client procedeixen. Però no acaba aquí, tot plegat; el Tribunal obre peça separada als efectes de la possible imposició de sanció al lletrat, per abús de dret o mala fe processal. És en aquest incident, amb què el Tribunal ens recorda els riscos de fer servir aquesta tecnologia, citant estudis recents d’aquest mateix any, Matthew Dahl et. al, Large Large Legal Fiction. Elaboración de perfiles de alucinaciones jurídicas en modelos lingüísticos de gran tamaño (2024), indicant que són altament prevalents, tenint lloc en el 69 per cent del temps en ChatGPT 3.5 i el 88 per cent amb Llama 2. Indicant, noves orientacions publicades per Law Society, que conclouen que són els advocats els responsables dels productes de treball generats per aquesta tecnologia. I és que fins i tot ens remet al mateix Consell de l’Advocacia Europea (CCBE), que ja ha publicat un document, Consideracions de CCBE sobre aspectes legals de la intel·ligència artificial que aconsella una supervisió humana efectiva en l’ús d’eines d’intel·ligència artificial. Arribats a aquest punt i malgrat que ens recorda que hi ha jurisprudència comparada que imposa sanció pel seu indegut ús (vid Cas Avianca, imposició de 5.300 dòlars per ús indegut de ChatGP) i com sigui que aquell, el lletrat, es va excusar indicant una cosa com que “ho va fer volent, però sense voler”, s’obté aquesta primera resolució que arxiva la peça, sense imposició de sanció. Traieu-ne les vostres pròpies conclusions. La meua, que s’hauria d’encaminar a saber com ho fem perquè en el futur els tramposos no tinguin més eines de copiar i enganxar que validin el que hauria de ser l’acompliment de l’exercici de la nostra professió, i és que una eina en males mans pot desvirtuar el sistema tal com el coneixem. No obstant tot l’esmentat anteriorment, em preocupa que l’actual es mostri en digital, però en gran manera m’ocupa el que ens queda en l’analògic. I és que sé que tot el que no sigui aplaudir la utilització de les mesures tecnològiques sona a antic, per no dir disruptiu, i que he d’entendre que tot es fa al servei de la intel·ligència humana, el que passa és que a mesura que un va complint anys s’adona que la intel·ligència artificial cada vegada és menys artificial i la intel·ligència humana és això, cada vegada menys intel·ligent.