Com una closca buida

A principis de la dècada dels 70, un 10% de la població americana acaparava el 35% de la renda nacional. A començaments d’aquest segle, aquesta minoria en controlava el 50% i –si no s’inverteix la tendència– falta poc perquè el 10% situat dalt de tot de la piràmide social s’embutxaqui el 60% de la renda total. Des de l’inici de la recessió i de la crisi financera que va venir després de la fallida de Lehman Brothers, la desigualtat econòmica entre una majoria en decadència i una minoria cada cop més rica s’ha incrementat, tant en els països pobres com en els rics. Al principi, sembla que no passi res d’irreversible. És amb una mica més de temps que es pot percebre l’impacte de les diferències materials creixents: es visualitza l’efecte de la competència entre els desposseïts; es cronifiquen els sentiments de superioritat i d’inferioritat; augmenta la delinqüència i apareixen malalties i patologies associades directament causades per l’empobriment. Per justificar aquesta situació, el sistema divulga la creença que és inevitable i normal que, pels seus mèrits, una minoria acapari les rendes més elevades. “Són els millors, els més emprenedors”, diuen. I fan acte de presència unes creences que donen la culpa de la desigualtat als immigrants, a la longevitat dels jubilats o a la mediocritat dels treballadors per compte d’altri. Fins i tot la crueltat més desinhibida es pot arribar a filtrar en el discurs polític, com quan Christine Lagarde va advertir que vivim massa anys. Els hem de fer cas, a aquests enterramorts, quan ens aconsellen? Hem d’atendre les recomanacions i les amenaces de les elits dels partits que es van alternant al govern espanyol? No veiem com han fet de la hipocresia i de la corrupció pràctiques quotidianes? El vincle entre l’agenda pública i les inquietuds de la majoria dels ciutadans s’ha trencat. Un dels riscos que correm és que siguin precisament els votants disgustats els més temptats a donar per perduda la batalla. Si és així, el que quedarà finalment de la democràcia postfranquista serà una closca buida, governada pels seus depredadors.