Sota altres banderes

tothom ha sentit

a parlar de la Gürtel, la Púnica, els sobresous o Cajamadrid, però és igual, perquè els dos partits que competien inicialment amb el PP ja s’han retratat. La meua impressió és que falten pocs dies per a la investidura de Rajoy, amb el suport indirecte de la totalitat (o la majoria) del grup socialista.

Els que us volen consolar dient que el nou mandat serà dèbil i necessitat de negociació, no veuen o us amaguen que precisament gaudirà de la fortalesa que li proporcionaran la intervenció de facto per part d’Europa, la majoria absoluta al Senat i la fragilitat d’alguns governs socialistes autonòmics.

Ciudadanos ha passat del regeneracionisme retòric a fer costat a un partit que reparteix als seus càrrecs un document explicant-los com s’han de saltar la llei, i el PSOE, després del cop d’estat perpetrat pel seu sector més conservador, no es pot arriscar a unes noves eleccions i es troba a mercè del que decideixi el PP. En conseqüència, Espanya sembla condemnada a un cicle encara més llarg de corrupció i deslegitimació institucional. La vida econòmica i política no es poden sostenir quan no hi ha una mínima confiança entre les persones i d’aquestes envers la política i les institucions. Quan la mentida i l’engany deixen de resultar escandalosos, significa que la gangrena està arribant al cor del sistema i de l’estat. Ahir el PSC celebrava primàries, en un escenari de decadència electoral. Caldrà observar, en els propers dies, l’actuació dels seus representants a Madrid. Si continuen amb el “no és no” i el directori de Ferraz desembeina el sabre les relacions entre la direcció central i el partit català, podrien desembocar en un divorci sorollós. Mentrestant, la fundació del nou partit d’Ada Colau exerceix una pressió indirecta sobre els càrrecs intermedis d’un partit que havia estat cabdal a Catalunya i que poden (segons com vagi la investidura de Rajoy i com reaccioni el directori de Ferraz) sentir-se temptats de canviar de cavall –com van fer els seus col·legues del PASOK grec– i buscar-se nous horitzons polítics i professionals, sota altres banderes.