El rei d’Àfrica

Si us interessa l’actualitat de les cases reials del món, ho teniu força bé. No només podeu llegir revistes com Vanity Fair o Hola, sinó que disposeu d’una excel·lent pàgina web (casasreales.com) que inclou genealogies, biografies, obituaris i una secció apassionant sobre les línies successòries de les monarquies del món. Gràcies a aquesta pàgina i a un obituari redactat pel columnista Javier Luna, que el va entrevistar l’any 1994, he fet una mica de recerca sobre la mort als 80 anys de Kigeli V, el darrer monarca de Ruanda, en un suburbi de Washington. Nascut Jean Baptiste Ndahindurwa, el seu va ser un regnat de només dos anys (els belgues el van derrocar l’any 1961) i va haver de viure exiliat en diversos països, abans d’arribar als Estats Units. Des que l’any 1950 Pius XII el va nomenar Majestat Cristianíssima, Ndahindurwa va rebre i va atorgar nombrosos títols nobiliaris, però va acabar els seus dies fent vida de jubilat modest (els nens del barri l’anomenaven Rei d’Àfrica), servit únicament pel seu canceller Boniface Benzingue, que compaginava les tasques protocolàries amb un treball de venedor de matalassos a Sears. A pesar de la seua planta –com a bon tutsi, feia més de dos metres– no es va casar mai perquè la tradició de la seua casa reial no acceptava la boda d’un rei a l’exili. A la vista de com han acabat alguns antics monarques o només que pensem en reis relativament pobres –del de Noruega, Harald, s’assegura que només té 13 milions d’euros– no ens ha d’estranyar que el nostre anterior rei, que l’any 1975 no tenia gran cosa, s’espavilés a acumular una notable fortuna d’origen desconegut, segons un reportatge publicat el 2012 pel diari The New York Times. Estimada en uns 1.700 milions d’euros –arran de l’anunci d’abdicació de Juan Carlos, NBC News la feia ascendir als 2.000 milions– podria ser una bona indemnització pels serveis prestats i la garantia absoluta de no acabar vivint d’una pensió, en un suburbi, ni fent de Rei d’Àfrica.