La carpeta catalana

En la composició del nou govern espanyol, el Sr. Rajoy no hi ha posat gaire ànim renovador, tal i com era d’esperar. Soraya Sáenz continuarà ocupant-se del “desafío independentista” i del seu particular contenciós amb María Dolores de Cospedal, amb qui no només no es parlen, sinó que es giren la cara, com es va poder comprovar en la jura de bandera del nou gabinet. El politòleg americà George Lakoff començava les classes dient als seus estudiants: “no penseu en un elefant. Sobretot, no penseu en un elefant” ...i no en va trobar mai cap capaç d’evitar pensar-hi. L’elefant de la política espanyola es diu Catalunya i acapararà una part considerable del temps, dels recursos i dels esforços del nou govern i dels poders financers i mediàtics estatals. Només el fet que el desafiament sobiranista s’hagi apoderat de l’agenda política espanyola constitueix un èxit estratègic de primera magnitud, inimaginable fins no fa pas gaire. La carpeta catalana s’ha convertit en un dels dos o tres temes més importants amb què s’enfronta un govern estatal entestat a resoldre el conflicte català negant-se a negociar i reforçant l’assetjament judicial a Catalunya. Quan unes dotzenes de xicots van decidir negar-se a fer el servei militar, els jutges (fent complir les lleis vigents) els enviaven a la presó. Quan van ser milers els insubmisos, la llei va ser canviada. Els catalans vam arribar al postfranquisme força domesticats pels esdeveniments dels 150 anys anteriors. El postfranquisme es va imposar a Catalunya i a Espanya gràcies a la por, però quan la por deixa de funcionar com un remei per evitar el canvi, el canvi es fa contagiós. Això també ho deia Lakoff. Que les coses només experimenten canvis quan el poder no té més remei que acceptar-los, i per evitar més problemes dels necessaris. El futur serà com els catalans el sapiguem imaginar i com l’escollim en una consulta. Això sí, amb paciència, determinació i més intel·ligència que la desplegada per aquells dels nostres adversaris que encara creuen que és possible vèncer sense convèncer.