2017

Als 75 anys de la seua mort, el 2017 serà l’any Màrius Torres i també el del centenari d’aquest Museu Morera que s’ha passat el segle XX anant d’Herodes a Pilat. SEO Birdlife ha escollit el sisó –aquesta au del gènere Tetrax que cria en ambients estèpics de la plana de Lleida– ocell de l’any i 2017 serà, també, naturalment, l’any del centenari de la Revolució Soviètica. Com veieu, n’hi haurà per a tots els gustos. Continuo preguntant-me com un ideal d’emancipació com la Revolució Russa es pot transformar en una realitat on el poder passa del proletariat al partit, del partit al comitè central i del comitè central al dictador de torn, com havia profetitzat Trotski. És viable la revolució sense el terror? Arthur Koestler assegurava que un tret comú a totes les utopies altruistes ha estat precisament la crueltat perpetrada en nom de l’amor. Un servidor farà la seua, de commemoració personal de la revolució, rellegint El doctor Givago –novel·la escrita per l’escriptor rus Borís Leonídovitx Pasternak, i situada en el període que va del 1917 a la implantació de la dictadura estalinista– i una obra de Vassili Grossman (Vida i destí), amb la qual diuen que l’autor volia canviar el món i que va ser perseguida implacablement per les autoritats soviètiques. Aquestes dues obres mestres han estat comparades amb la monumental Guerra i pau de Lev Tolstoi, que he revisitat en més d’una ocasió. Faré (un cop més) cas al periodista d’origen lleidatà –de la vall del Corb, per ésser precisos– Lluís Foix, que cada cop que parla als estudiants de periodisme els recomana, entre altres missions lligades al creixement personal, llegir els “russos”. Sobretot aquests russos que són més guineus que eriçons, segons la terminologia d’Arquíloc (“La guineu sap moltes coses, però l’eriçó en sap una d’important”), perquè van darrere de finalitats no necessàriament relacionades, de vegades contradictòries, fan autocrítica i tendeixen a pensar –de forma prou heterodoxa– que tothom pot tenir una mica de raó.