L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
Mirar i ser mirat
Un nen de pocs mesos sosté la mirada de la seua mare i li fa una rialleta. També pot girar la cara si vol esquivar la cullera que li acostem a la boca. Aprèn que la relació amb els altres, amb les seues intencions i preferències, no sempre serà fàcil. Amb la majoria dels animals, en canvi, no podem creuar la mirada i observar el seu interior. Podem sotjar fixament una ovella però no ens hi reconeixerem. De fet –si exceptuem els nostres cosins, els grans primats– això gairebé només ho podem fer amb el gos, que ens acompanya des de fa milers d’anys. Berdiàiev –un filòsof rus expulsat de l’URSS l’any 1922– va escriure en algun lloc (el cito de memòria) que mirar els ulls d’un gos moribund significa abocar-se en el misteri de l’univers.
Si us interessa aquesta qüestió de “mirar i ser mirat” (allò que en castellà se’n diu el “cruce de miradas”), hauríeu de rellegir Machado i especialment Juan de Mairena. Sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apócrifo, una obra escrita por Antonio
Machado
i publicada l’any 1936. A propòsit –i com a curiositat– aquest llibre de l’heterònim de Machado va ser el regal de Pablo Iglesias a Mariano Rajoy, en la seua primera entrevista a la Moncloa, l’any 2015. “El que no habla a un hombre no habla al hombre. El que no habla al hombre no habla a nadie”, va escriure el poeta.
Per últim, si no el coneixeu, busqueu a internet l’extensa i melancòlica Elegía en la muerte de un perro, de Miguel de Unamuno.
Unamuno, que es va manifestar en diverses ocasions en contra del sofriment associat a les curses de braus, hi va escriure versos tan colpidors com aquest: “Moriste con tus ojos/en mis ojos clavados,/tal vez buscando en éstos el misterio/que te envolvía.” Us agradarà.