La vergonya

El 12 de gener de 1944, quan Boris Cyrulnik tenia sis anys, va començar a córrer i va fugir dels soldats alemanys que empresonaven els jueus reunits en una sinagoga de Bordeus. Sense pare ni mare (tots dos van ser exterminats a Auschwitz), va ser perseguit, arrestat per la policia francesa i “col·locat” als vuit anys en una granja. Fins als onze, no va xafar l’escola. Tenia tots els números per ser un analfabet tota la vida i, en canvi, es va convertir en un brillant neuròleg i psiquiatre. Va ser un dels primers a parlar de resiliència (la capacitat d’una persona per resistir i superar agressions continuades) i els seus llibres (Morir-se de vergonya, per exemple) són d’aquells que –no sé dir-ho d’una altra manera– ens ajuden a viure i ens fan millors persones. Abans d’escriure aquest darrer llibre, va enviar un qüestionari a un miler de persones d’entre dotze i seixanta anys, on els preguntava quines emocions fortes havien experimentat durant els últims dies. La vergonya apareixia en més de la meitat dels individus, però quan els preguntava sobre quines de les emocions experimentades havien parlat amb el seu entorn, la vergonya desapareixia misteriosament. No parlem de la nostra vergonya “perquè temem la reacció de l’altre”, escriu Cyrulnik. Temem que no ens cregui, que es posi a riure, que experimenti compassió per nosaltres o que es posi de la banda del nostre agressor, però la ferida de la vergonya (especialment dolorosa en l’adolescència) es guareix confessant-la a un altre o, en tercera persona, a través d’una fantasia o una representació artística. Cyrulnik deia, en una entrevista recent, que l’humor és la “cortesia dels desesperats” i que quan estem desesperats, o ens posem a plorar o expliquem el que ens ha passat i arrenquem una rialla a qui ens escolta. Molts nens creen o interpreten obres de teatre en què hi ha un heroi, però els herois són en realitat ells mateixos, portadors de la paraula. Fan dir a l’heroi el que no s’atreveixen a dir, i és per això que la ficció i el joc són tan importants per a ells.