Bolonya i la lectura

En gran manera, la literatura infantil i juvenil és el futur de la literatura, perquè, sense lectors, la literatura deixaria d’existir o es convertiria en tota una altra cosa, un solipsisme dels que escriuen com si només existís el jo i tota la resta fossin emanacions mentals d’aquest jo. Per primera vegada en els seus més de 50 anys de trajectòria, la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important del món, ha triat com a literatura convidada la d’una llengua sense estat –si descomptem el Principat d’Andorra–: la catalana. És una bona notícia per a editorials, autors i il·lustradors catalans, i servirà per consolidar la seua imatge de marca.

Això no obstant, l’ocasió també ha propiciat un debat sobre la disminució del valor del llibre, sobre la pèrdua de lectors joves que reben el seu primer mòbil amb connexió a internet als 11 o 12 anys i sobre l’impacte de mesures com la socialització dels llibres en algunes escoles, que redueix dràsticament les vendes i els ingressos d’editorials i autors. Com en tants altres àmbits de les activitats humanes, els que fan llibres també tenen por. Recordant un clàssic infantil i juvenil com Vallverdú, podríem dir que no hem de témer res més que la por, que no hem de deixar que la por ens emmetzini i ens descoratgi, i que necessitem organitzar-nos i recuperar l’esperança en el futur. No hi ha cap vida massa breu o mancada de sentit, ens recorda Vallverdú, i l’amistat (entre un colom i un llangardaix (a Saberut i Cua-verd), l’amor (L’home de gregal, Un cavall contra Roma), el valor i la capacitat de superació (El vol del falcó, L’alcalde Ferrovell), la no-violència (L’home dels gats)... són alguns dels valors universals més preuats en la seua obra. La gran canallada seria fer creure als nostres alumnes i als nostres fills que el món és desolació i misèria, perquè si s’ho arribaven a creure, és això el que reproduirien.