Humor i humor

L’humor negre funciona a base d’accentuar els aspectes violents i cínics de les situacions, i els temes que es parodien estan relacionats amb la mort, les malalties o la desgràcia. Com ja sabeu, a Espanya tenen molt d’èxit els acudits de catalans i si a més incorporen l’humor negre, el resultat sol ser senzillament insuperable:

“Dos catalanes se encuentran en la calle. Uno de ellos va caminando con su anciana madre y el otro le dice: –¡Hombre, Josep, cuánto tiempo! ¿Qué es de tu vida? –Pues... aquí estoy con mi madre, la pobre se ha quedado sorda y ciega. –¡Collons, qué putada! ¿Y qué... la llevas ahora al médico? –No, no, voy a que le corten la luz y el teléfono.”

Temes com el càncer infantil ja són més complicats d’incorporar a l’humor, llevat que siguis un grup de gastadors de la Legión, en formació i de visita a la unitat d’oncologia d’un hospital infantil de Màlaga (per acostar l’esperit de la Setmana Santa als nens) i et posis a cantar “Soy un hombre a quien la suerte/hirió con zarpa de fiera,/soy un novio de la muerte/que va a unirse en lazo fuerte/con tan leal compañera.” No crec que la tuitera Cassandra Vera, condemnada per explicar acudits sobre Carrero Blanco, s’hagués atrevit a tant. Per sort per als legionaris, una broma espontània i tan irreflexiva com vitorejar la mort, davant de nens que lluiten contra el càncer, no suscita, en la fiscalia espanyola, la mateixa furiosa reacció que els tuits de César Strawberry o la pantomima dels titellaires contractats per l’ajuntament de Madrid.

Diu el jurista Joan Garcés que a Espanya s’ha produït un retrocés en matèria de drets civils, des de principis de segle. És probable. Del que sí estic convençut és que la llibertat depèn de la resistència que fem, enfront d’uns governs i unes institucions que, en una situació de crisi política i econòmica, no dubten a utilitzar la repressió per mantenir els privilegis de les elits i per dificultar qualsevol canvi.