L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
Hygge
Noruegs i danesos competeixen habitualment per la copa mundial de la felicitat. Segons una estadística que cada any publica Nacions Unides són les dues societats on una proporció més gran de ciutadans fan una valoració global més positiva de la seua vida. Té a veure amb el PIB, el benestar social, l’absència de corrupció i la generositat experimentada la vida quotidiana, però només es pot comprendre si es combinen diverses concepcions de benestar. A més, no és directament proporcional a la riquesa.
Els danesos són prou flexibles i tenen prou sentit de l’humor per explicar-vos que si busqueu a Google “el danès sona com…” us apareixeran les paraules patata i alemany (o sia, sona com l’alemany pronunciat per algú amb una patata calenta a la boca), però si els pregunteu d’on surt la fama de la seua felicitat, us parlaran del hygge, una paraula d’orígen norueg incorporada al danès, des de principis del segle XIX, que significa benestar i que funciona com a verb i com a adjectiu. El hygge té a veure amb la comoditat, la companyia, la calidesa (espelmes, il·luminacio de qualitat, begudes…), la decoració, la lectura, la conversa… Es fàcil relacionar-ho amb les moltes hores de fred i foscor del llarg hivern nòrdic, però no es tracta únicament d’això, sinó també d’actituds com la desimboltura a l’hora de treure’s la camisa o la brusa, per gaudir de l’escalfor moderada del sol primaveral, damunt la gespa de qualsevol parc. Podeu esbrinar-ne algunes coses més a internet o buscant un llibre de Meik Wiking, publicat per Penguin.
Per a mi, però, la felicitat dels danesos és inseparable de la seua condició de poble sense grans desigualtats socials, de dimensions mitjanes, que ha renunciat a exercir cap mena de domini sobre cap altre poble (Groenlàndia i les illes Feroe són pràcticament sobiranes) amb una elevada qualitat i intensitat de relacions personals amb familiars, amics i veïns.