El Cordovès

No hi ha bol·lards ni jardineres que ens puguin protegir d’un fanàtic disposat a morir matant. L’escenificació violenta orquestrada pel terrorisme busca la nostra por i la nostra desconfiança, i provoca, entre d’altres conseqüències, l’auge d’actituds reaccionàries (Vox s’ha fet un nom, en el seu altaveu de Forocoches) o senzillament obtuses.

Cada dia apareixen més dades del perfil dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Com i per què es radicalitzen aquests nois és una de les preguntes més importants que podem fer-nos i alguns (especialistes o no) han començat a desenvolupar hipòtesis per acostar-nos a la resposta. D’una banda, s’ha suggerit que la manipulació ideològica accelerada d’aquests nois, per part d’algun captador i amb el suport imprescindible d’internet, té més a veure amb la forma d’actuar de les sectes destructives que no pas amb la religiositat. Els reclutats tenen un coneixement molt superficial de l’Alcorà i allò que fa l’EI –adreçant-se a nois amb problemes d’identitat, frustracions...– és proporcionar un sentit a la seua vida i l’oportunitat d’assolir un èxit fàcil i molt mediàtic.

De l’altra banda, les primeres imatges que trobem a Google de Driss Oukabir (empresonat a Soto del Real), Omar Mateen (que va matar 49 persones a Orlando) o Hasna Ait Boulahcen (abatuda per la policia, després dels atemptats de París) són una gran quantitat de selfies compartides a Facebook. El professor Víctor Pueyo afirma que constitueixen una expressió narcisista que, en aquests casos, s’ha d’entendre com una expressió de soledat i fracàs, a la qual se sumaria l’adquisició d’una versió superficial i esbiaixada de l’Alcorà. En resum, la paradoxa seria que aquest islamisme peculiar, vinculat a una subjectivitat postmoderna, només pot expressar-se empotrat dins l’odiada societat occidental i inseparable de les xarxes socials i dels vídeos de Youtube, on acaba de debutar una nova estrella anomenada Mohamed Yassin Ahram Pérez, el Cordovès.