L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
El joc de la gallina
El joc de la gallina
Des que es va anunciar la convocatòria de l’1-O, diversos articulistes (Arturo Puente, Xavier Vives, Fernando Trias de Bes, David Fernández) i, fins i tot el New York Times, en el seu editorial del 23 de juny d’enguany, han fet la mateixa comparació entre la crisi catalanoespanyola i el joc de la gallina que, com el dilema del presoner, és un clàssic de les investigacions sobre la teoria de jocs i la resolució de conflictes. A Rebel sense causa, el joc apareix en la seua versió més crua, amb James Dean i Corey Allen conduint els seus automòbils fins al límit d’un penya-segat, però com a mètode negociador és una estratègia en què cada part retarda el moment de fer concessions fins que el temps està a punt d’acabar-se. El joc consisteix a incrementar la pressió fins que un dels participants es fa enrere i l’exemple clàssic és la crisi dels míssils a Cuba, que va enfrontar Kennedy i Khrusxov.
El ministre De Guindos va treure divendres l’escopeta econòmica i la va brandar, utilitzant una bateria d’amenaces que només són parcialment certes. No és un assumpte gaire conegut pel comú de la societat espanyola, però el joc de la gallina no està tan clarament decantat, en l’àmbit econòmic, a favor del govern del PP. Hi ha una cosa que se’n diu deute (ara com ara, de l’estat espanyol) que és superior al PIB i que en cas que Catalunya deixés de finançar-lo (com a contribuent neta espanyola i europea que és) podria dur l’estat espanyol a la suspensió de pagaments, i la Unió Europea a una crisi de dimensions desconegudes. En una situació com aquesta, els jugadors intel·ligents assumeixen riscos però deixen un marge al seu rival perquè s’avingui a negociar. En la crisi cubana, Kennedy no va fer cas dels falcons que volien arrasar Cuba i va convèncer Khrusxov que si cedia, podria neutralitzar-los. Això és el que va passar finalment i s’assembla més a la manera com David Cameron va afrontar, en el seu moment, el repte escocès, que a la política impregnada de testosterona que (de moment) continua exhibint el govern espanyol.
