SEGRE
El 155 toca a Lleida

El 155 toca a LleidaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des que es va aprovar l’aplicació de l’article 155, el conjunt de la Generalitat funciona barrim-barram. Després de la intervenció del ministeri d’Hisenda, vigent des del 20 de setembre, un sol departament –el de Cultura– deixarà d’invertir gairebé 4 milions d’euros pressupostats, entre els quals 830.000 euros previstos per a la restauració de la Seu Vella de Lleida. Al ministre Méndez de Vigo, que teledirigeix el departament des de Madrid, aquest desgavell –que també afecta projectes com la digitalització de la Biblioteca de Catalunya o la Mòstra de Cinèma Occitan– no li fa ni fred ni calor. En canvi, ha demostrat que no deixarà escapar l’oportunitat de traslladar a Sixena 44 peces dipositades al Museu de Lleida. Després d’anys de litigar –el tema és als jutjats, des del 1998– algú tan poc sospitós de partidisme, com Fernando Ónega –l’autor del cèlebre “puedo prometer y prometo”– es preguntava “per què un jutge d’Osca no va trobar al calendari cap altra data que no fos l’11 de desembre, deu dies abans de les eleccions, per ordenar el trasllat de les obres d’art sacre i el ministre de Cultura s’hi va pronunciar prèviament, com si fos una ordre al jutge”.

El Museu de Lleida és l’únic museu que explica què va ser la Franja, al llarg dels segles d’existència del bisbat de Lleida històric –és a dir, fins que el nunci Lajos Kada i la Conferència Episcopal Espanyola el van esquarterar, l’any 1995— i, durant aquests dies, no són pas pocs els lleidatans que el visiten per acomiadar-se de la col·lecció tal com és en el moment d’escriure aquest comentari. En l’actual situació política, que les peces de Sixena fossin adquirides legalment entre 1983 i 1994 no té cap importància; ni tampoc que hi hagi peces de Sixena a Madrid o a Saragossa; ni, menys encara, en tenen els recursos presentats a darrera hora. Les decisions de l’executiu espanyol no són casuals. Algunes de les conseqüències de l’aplicació del 155 recauran sobre el patrimoni de la ciutat de Lleida i tindran més a veure amb la política que amb la justícia.

tracking