La corona està tendra

Des d’abril de 2015, el Barómetro del CIS ha perdut la pregunta referida a la imatge pública de la monarquia, probablement perquè les dues darreres vegades que va preguntar per la corona, el resultat obtingut va ser de 3,68 i 3,73, en una escala de 0 a 10. Com en la soleá d’Isabelita de Jerez, el ministeri de la Presidència, de qui depèn el CIS, sembla actuar inspirat pel que cantava per soleares Isabelita de Jerez: “No preguntes por saber,/que el tiempo te lo dirá;/que no hay cosa más bonita/que saber sin preguntar.”

Està la monarquia tan tendra que fins i tot a les Juventudes Socialistas, que reivindiquen un dia a l’any la República, les autoritats del PSOE els han clavat una reprimenda, per remoure aquest imaginari monàrquic intocable, en què la corona és eterna i la primer família és una família normal, retratada menjant-se un plat de sopa, el dia que el pater familias fa 50 anys. En una entrevista de 1995, fins fa poc perduda, l’expresident Adolfo Suárez confessava a Victoria Prego que durant la transició van fer enquestes per decidir si convocaven un referèndum sobre la fórmula de govern i ho van deixar córrer, en descobrir que la monarquia no el podia guanyar ni de miracle.

Una altra entrevista significativa va ser la que el pare de l’actual rei va concedir a una cadena televisiva francesa, en la qual recordava emocionat la darrera conversa amb Franco: “Días antes de morir, Franco me cogió la mano y me dijo: Alteza, la única cosa que os pido es que preservéis la unidad de España. No me dijo ‘haz una cosa u otra’, no: la unidad de España, lo demás… Si lo piensas, significa muchas cosas.” Mentrestant, amb la mateixa puntualitat amb què fullen els faigs, mentre alguns farem memòria de proclamació de la República Catalana, dins la Confederació Ibèrica, unes hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola, Franco –des d’allà on es trobi ara– podrà fer un sospir i pensar: “Qui dia passa, any empeny.”