L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
L''Ulisses' de Joyce
‘Ulisses’ és una novel·la escrita per l’autor irlandès James Joyce i publicada l’any 1922. Inspirada en L’Odissea d’Homer, se la considera una obra mestra de la literatura contemporània. Ara bé, llegir-la constitueix un repte; com si fos un pic que espera ésser escalat, sobretot perquè necessita voluntat, paciència i constància, i perquè és fàcil abandonar a mitja ascensió.
En resum, Ulisses és tot el que li passa, durant 18 hores d’un dia del mes de juny del 1904, a Leopold Bloom, agent publicitari de Dublín, a Molly Bloom, la seua esposa, i a Stephen Dedalus, un jove professor i escriptor. El localisme de la novel·la és tan intens que s’ha arribat a dir que, llegint-la, seria possible reconstruir minuciosament la ciutat on transcorre, si un cataclisme l’hagués destruït. Paradoxalment, és aquest localisme el que l’ha convertit en una obra universal –una mica com va passar amb Cervantes i la Manxa o amb Sciascia i Sicília–, i ha fet de Dublín –una capital objectivament menys interessant que Roma o Florència, però que és la ciutat de Joyce, Wilde, Shaw, Yeats...– una destinació reconeguda que “ven” literatura en cada carrer. Algunes persones tenen els seus llibres preferits, aquells que per una o altra raó més els han agradat o colpit. Cadascú té el seu cànon, i després hi ha el cànon compartit, les obres assenyalades pels crítics i pel món acadèmic, dins del qual l’Ulisses ocupa un lloc d’honor, però ja he dit que no és fàcil de llegir. Qui s’animi a començar aquesta novel·la ho ha de fer amb valentia, sense deixar-se desanimar per les dificultats que anirà trobant. Pot optar per fer-ho directament, en la traducció al català de Joaquim Mallafré, o si desitja un suport abundant de notes que l’ajudin a tirar endavant, es pot decantar per la traducció de Carles Llorach, apareguda enguany. Com a curiositat, m’agradaria afegir que l’Ulisses està farcit de cites literàries –moltes són del Hamlet de Shakespeare– i, en aquest cas, el traductor ha recorregut a la versió catalana que l’any 1920 en va publicar el notable escriptor i alcalde de Lleida Magí Morera i Galícia.