Maria Mercè

El proper 21 de novembre, al rectorat de la UdL i al Cafè del Teatre, se celebrarà la setena edició de les Jornades Marçalianes, sota el lema Al vent les algues lliures. Gràcies a la fundació que duu el seu nom, la memòria i la trajectòria literària i militant de Maria Mercè Marçal –la poetessa d’Ivars d’Urgell, nascuda “accidentalment” a Barcelona– continua expandint-se, des de la seua mort, l’any 1998.

La divisa marçaliana –“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/de classe baixa i nació oprimida./I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel–”, continua vigent. Fins i tot sense recordar-ne l’autoria, com si formés part d’un corpus de poesia tradicional anònim, són moltes les persones que encara la citen. Molts poemaris de poetes joves i no tan joves vessen de citacions seues i la seua veu ressona també en moltes autores contemporànies.

La Marçal va estudiar el batxillerat a Lleida, entre 1963 i 1969. Interna en dues residències religioses, a mitja hora d’Ivars. En aquella època, una distància insalvable per anar i tornar cada dia. El que poca gent recorda, potser, és que la Maria Mercè, militant del PSAN i professora de secundària a Sant Boi, va encapçalar la llista del BEAN per Lleida, a les eleccions estatals del 1979. Va participar en mítings a Lleida, Balaguer, Arbeca, Bellaguarda... i a Ivars, on gairebé tot el poble hi va ser present. L’any següent, va tancar la llista presentada a Lleida per Nacionalistes d’Esquerra, en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Resulta sorprenent aquesta capacitat per gestar una obra literària que ha resistit més que bé el pas del temps, i fer-ho al mateix temps que exercia una intensa militància política i feminista.