Visita a Lledoners

La presó de Lledoners, situada al costat de Sant Joan de Vilatorrada, recorda de lluny un d’aquests edificis de serveis construït, en els darrers anys, a Catalunya. Si no fos per alguns detalls, podria semblar un centre cívic o una escola. Divendres a la tarda, em va arribar finalment l’oportunitat de visitar-hi Oriol Junqueras. Vam estar parlant amb ell en una saleta amb sis cadires, una tauleta baixa i un lavabo i, a darrera hora, es va sumar a la trobada Raül Romeva.

L’Oriol va parlar durant la major part del temps que vam passar junts. Continua tenint una memòria impressionant i, sense cap paper, recorda qui és qui en el territori, com està organitzat el moviment republicà a Lleida i quines són les oportunitats que té. La seua fortalesa d’ànim, l’anàlisi política que fa de la situació, la seguretat amb què assumeix que la decisió de condemnar-lo ja està presa i l’afecte personal amb què expressa m’han deixat profundament impressionat. Vas a la presó amb una certa intenció d’animar o de fer costat a una persona que fa més d’un any que viu entre reixes i et trobes algú que t’anima a tu, que t’interpel·la –“si jo sóc a la presó, tu havies d’assumir sense cap excusa la condició de candidat”– i que et diu “sigueu amables i generosos amb a tothom, perquè la Catalunya lliure és més important que la Catalunya pura”.

La serenitat amb què Romeva i Junqueras afronten la presó segurament té a veure amb les seues conviccions i la seua fortalesa personal, però també amb la perspectiva que proporcionen les hores passades a la cel·la i el pas dels dies. Què esperen, en definitiva? Que no caiguem en la trampa del pensament màgic, que siguem més intel·ligents que cridaners, i que –tant quan pensem en ells com en tots nosaltres plegats– treballem per sumar una majoria inapel·lable a la causa de la llibertat i de la república.