Un any més

En el pròleg al llibre de Lluís Foix El que la terra m’ha donat, Josep Maria Esquirol escriu que el fet d’haver nascut és un misteri i que qui ha vingut a la vida “viu com mira, perquè hi ha una connexió essencial entre viure i veure”. Sembla com si hi hagués persones d’acció –que fan coses, que competeixen...– i persones contemplatives, però Esquirol defensa que l’òptim es troba en una vida reflexiva que no deixi de ser activa i en una acció que nodreixi la reflexió. Meditant sobre aquesta mena d’existència que demana esforç i paciència, dues coses molt difícils en la vida que la nostra societat ens imposa, vaig rebre dels Mags el regal anticipat d’una estada breu a l’hostatgeria del monestir de Santa Maria de Vallbona. És el monestir cistercenc femení més important de Catalunya i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs de la Catalunya nova, units per una ruta que passa per 65

municipis de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. L’origen del de Vallbona, integrat dins la petita població de Vallbona de les Monges –a menys d’una hora de cotxe, des de Lleida–, es remunta al segle XII, i des d’aleshores s’hi ha conservat la vida monàstica.

Vallbona es troba al peu de la serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb, i el Corb delimita un dels espais geogràfics i culturals més interessants de Catalunya; un d’aquests petits “països” que constitueixen una unitat de paisatge, conreus, història i, sobretot, d’identitat i de memòria dels seus fills, com el mateix Foix. La vida monacal inclou set moments diaris de pregària –de matines a completes–, però al visitant li queda temps per caminar. En el meu cas, dins una boira humida i freda, que no m’ha abandonat ni un instant, per un petit territori comprès entre Rocallaura, Llorenç i Montblanquet. Així he viscut els darrers dies d’un any més, pensant que hauríem de ser capaços d’adquirir una relació més planera amb el temps, de mastegar-lo sense avidesa i de convertir-lo en el nostre aliat, més que no pas en el nostre enemic.