Bruixes

Dimarts passat vaig visitar a l’IEI l’exposició Temptativa d’Inventaris, de l’artista plàstica Olga Olivera-Taberni. Es tracta d’un treball de grans dimensions sobre els itineraris i els espais de les comarques lleidatanes on van ser ajusticiades, des del segle XIV fins al XVII, un seguit de dones acusades de bruixeria. La instal·lació vol fer memòria de les dones assassinades i convida a caminar per fer memòria dels llocs on s’esdevingueren els fets. A la ciutat de Lleida, per exemple, s’esmenten el tossal de Gardeny, els arenys del Segre (sota el pont vell) i el pont del Boc de Biterna. La dimensió folklòrica de la figura de la bruixa desfigura la crueltat dels sistemes de dominació i d’exclusió social de les dones al llarg de segles. Margarida Aleixara, Dolceta de Lleida, Philippa Gavassa... són els noms d’algunes d’aquestes dones exterminades, el record de les quals rescata Olivera-Tabarni.

Val a dir que les desigualtats de gènere persisteixen en la nostra societat, tot i que no en siguem perfectament conscients. D’entrada, hi ha les diferències laborals entre homes i dones, però a aquestes s’hi suma també la manca de paritat a l’educació, a la sanitat o als mitjans de comunicació. A més, les dones són el col·lectiu més vulnerable, segons les entitats, en situacions de crisi econòmica i pateixen un doble estigma quan les afecta algun trastorn mental. Aquesta és encara una escletxa vigent, una marca de desigualtat no superada. En conseqüència, hem de reconèixer que encara és vigent la cèlebre Divisa de Maria-Mercè Marçal –“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/de classe baixa i nació oprimida./I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel–, citada encara per moltes persones, de vegades com si formés part d’un corpus de poesia tradicional anònim.