Dones de lloguer

En comunicació política, existeix un concepte denominat finestra d’Overton –de Joseph P. Overton, el primer que la va descriure–, i té a veure amb la gamma d’idees que directors de periòdics, tertulians i personatges influents consideren aptes o acceptables per al seu públic. Anys enrere, el comte de Romanones ho va plantejar d’una altra manera: “En política, jamás significa de momento, no es prudente”. Dins d’una finestra estreta apareixen les idees que la societat pot considerar acceptables i que, per tant, els polítics poden intentar que prosperin. Però la seua feina també és aconseguir que una idea d’entrada impensable –que els ciutadans s’armin i defensin casa seua amb una pistola a les mans, per exemple– entri dins del marc de la finestra... Primer, cal aconseguir convertir una proposta impensable en radical, primer, i posteriorment en acceptable, sensata, popular i, finalment, políticament viable.

A Espanya, el millor exemple de funcionament de la finestra d’Overton té a veure amb la gestació subrogada: pagar a una dona perquè gesti una criatura per a una altra persona o parella. En poc temps, l’actuació concertada d’algunes persones, opinadors, clíniques de fertilitat i polítics ha aconseguit col·locar els ventres de lloguer en l’anomenada agenda política i presentar-la com una mesura liberal, amb la finalitat de legalitzar aquesta pràctica. És clar que si acceptem que es pot llogar el cos d’una persona i pagar per quedar-se la criatura, el pas següent podria ser la legalització de la compravenda de ronyons. Per què no?

Personalment em repugna la idea de convertir la gestació en una fabricació de criatures per encàrrec, sobretot quan en el món hi ha prou infants abandonats i que poden ser adoptats. Tot ha de tenir un límit i utilitzar les dones com a animals reproductius n’és un de prou important.