1oct2017

Els fets de l’1 d’octubre del 2017 van marcar un abans i un després en la vida de moltes persones, dins i fora de Catalunya. L’abundància de testimonis audiovisuals –professionals o amateurs, en fotos, vídeo i penjats a les xarxes socials– és tan gran que han sorgit multitud d’iniciatives per conservar la memòria d’aquell dia històric. Podeu obrir catmemoria.cat i trobareu una àmplia recopilació del que va passar a Lleida: a l’EOI, a la Caparrella, a la Mariola, als serveis territorials de Salut... Una de les meues fotos “preferides” la va fer el fotògraf lleidatà Toni Prim, des d’un balcó. És aquella en què es veuen dues noietes menudes, envoltades i assetjades per un grup compacte de robustos antiavalots, armats fins a les dents.

A darrera hora del matí, quan ja havien circulat imatges força explícites de l’actuació dels policies i guàrdies enviats a Lleida, molts lleidatans es van escandalitzar a l’escoltar unes declaracions de l’alcalde, en què afirmava que la policia havia actuat sense violència i amb un comportament proporcionat. Passades unes hores, va matisar les seues paraules i, al cap d’un parell de dies, va enviar una queixa al ministre de l’Interior. Això no obstant, la ciutat de Lleida no ha trobat encara, per part del govern municipal, la mateixa voluntat d’investigació, d’anàlisi i de memòria que ha manifestat, per exemple, l’ajuntament de Barcelona, personant-se en les causes judicials, enviant un informe a les institucions europees, organitzant unes jornades d’estudi...

Algú pot pensar que qui dia passa any empeny, però som molts els que no oblidarem mai l’1oct2017 i els que estem convençuts que arribarà un dia (tard o d’hora) en què els tribunals internacionals separaran el gra de la palla, assenyalaran responsables i certificaran la gravetat de la violència desmesurada que es va exercir sobre un poble pacífic i (gairebé) indefens.