El pecat de no ser feliç
En un poema, Jorge Luis Borges confessava haver comès el pitjor dels pecats: no ser feliç, i precisament amb aquest acte de contrició revelava que aconseguir la felicitat depèn més de la voluntat humana que de les circumstàncies amb què ens hagi beneït o maleït la deessa Fortuna.
La qüestió és que és sorprenent que la felicitat, sovint, la trobem en el gaudiment de coses ben senzilles que tenim a l’abast: la natura, un passeig, la companyia d’una mascota, la música, les converses amb els amics o, fins i tot, una presa de xocolata.
De manera intuïtiva, relacionem la felicitat amb alguns moments efímers en què conflueixen certes emocions positives, encara que moltes vegades no sabem desxifrar la seva composició. Per estrany que sembli, aquesta fórmula existeix i contempla variables com la genètica, les emocions, les expectatives i les relacions personals, totes elles difícils de mesurar.
En canvi, ens pot ajudar l’exercici de fer-nos la gran pregunta: què faríem de diferent si avui comencéssim una nova vida? Segons la infermera de pal·liatius australiana Bronnie Ware, els cinc penediments més freqüents dels moribunds són no haver fet el que realment volien, sinó el que els altres esperaven d’ells; haver prioritzat el treball i haver-se perdut situacions irrepetibles per aquesta causa; no haver gosat expressar els seus sentiments; haver perdut el contacte amb els amics o, simplement, no haver-se permès de ser més feliços.
I aquí apareix la clau, un altre cop, en aquest “haver-se permès”, ja que d’alguna manera és reconèixer que ser feliç depèn de cadascú, de com encaixem les patacades que ens dona la vida, de l’elecció de les nostres prioritats, de saber dir que no quan cal, de permetre’ns dir que sí al que realment desitgem, d’ignorar el que diguin o pensin els altres, de perdonar, d’agrair i, en definitiva, d’atrevir-se a viure amb la consciència que aquest viatge té un final ineludible, encara que incert.
És clar que no es pot ser feliç sempre i que, per molt que provem d’evitar-ho, ens afectaran l’entorn i les circumstàncies personals que ens pertoqui viure. Hi ha una part del destí que és inevitable i hem d’assumir que forma part del joc de la vida. El que sí que podem fer és elegir ser feliços, a contracorrent, a pesar de tot i tothom.
