Memento mori
Que vivim en uns temps estranys ho demostra que a Corea del Sud existeixi una empresa (Korea Life Consulting) que es dedica a organitzar simulacres de funeral amb l’objectiu que els seus clients recuperin les ganes de viure o, si més no, reflexionin sobre el seu passat i com serà la seva nova vida després d’haver fet un tast de la fel de la mort. Des del punt de vista occidental i, encara més, de l’hedonisme mediterrani, pot resultar tètric, fins i tot de mal gust, que algú pagui perquè llegeixin el públic les seves darreres voluntats davant dels familiars i amics, i després el tanquin dins un taüt durant una bona estona, en silenci i a les fosques. Dubto que aquí gaire gent acudís a aquesta celebració de renaixement com qui va a un casament o a un bateig. Tanmateix, aquesta extravagància de fingir la mort no s’allunya gaire del que fa més de dos mil anys els filòsofs estoics anomenaven memento mori o, el que significa el mateix, recorda que moriràs. Practicar el memento mori no vol dir entristir-se per l’evidència d’una mort segura. Ben al contrari, equival a tenir present en tot moment que som mortals, que la vanitat és fútil i que hem d’aprofitar el temps que s’escola sense pietat. De fet, sembla que aquest concepte prové d’un antic costum romà que pretenia que els herois mantinguessin els peus a terra quan obtenien un triomf rellevant: quan un general victoriós desfilava per Roma, amb el front coronat de llorer i el pit inflat d’orgull, al seu darrere un esclau li recordava a cau d’orella que només era un home, és a dir, que no era immortal.No és sorprenent que aquesta màxima filosòfica de l’antiguitat mantingui la vigència al segle XXI. La vanitat, aquest orgull sovint ridícul, és consubstancial a la persona i la seva presència en qualsevol civilització sobrepassa el temps. D’alguna manera, és jugar a ser Déu. Per això, en tota època hi haurà qui necessiti un toc de realitat, un recordatori més o menys subtil de la seva mortalitat. I també potser per això la vanitat més gran és pretendre ser recordat eternament. Memento mori ens convida a ser humils i a celebrar la vida, a no preocupar-nos pel passat. Sèneca ho expressava d’aquesta manera, en les Lletres a Lucili: “No pensis en la mort com una cosa futura, perquè tot temps passat ja ha mort, també.”
