El motlle

La societat del segle XVII va rebutjar les teories de Galileu, qui va patir els embats de la inquisició i va ser titllat d’heretge. Tres segles més tard, però, Einstein el va considerar el pare de la ciència moderna. El metge hongarès Ignaz Semmelweis va observar que la mortalitat era molt més alta entre les dones que parien en una clínica en què també es practicaven autòpsies. A partir d’aquí va descobrir que, si els metges es rentaven les mans abans d’atendre les pacients, la mortalitat es reduïa en un 90%. Tot i això, la comunitat mèdica del segle XIX no estava preparada per a reconèixer-li el mèrit i va acabar internat en un psiquiàtric, menystingut pels seus companys de professió.Quan un individu surt del camí que la massa creu correcte, indefectiblement aquesta massa actua per redreçar-lo, de manera més o menys expeditiva. Aquells ingovernables que al llarg de la història de la humanitat han comès el crim de pensar diferent de la majoria han patit presó, exili i fins i tot la mort. El fet és que les persones que han marcat alguna fita o han suposat una evolució són, precisament, les que han trencat el motlle i no s’han deixat reconduir, a pesar de tot i de tothom, amb la condemna, sovint, de ser exclosos de la societat. Aquells que són capaços de crear un món nou ho són, precisament, perquè no encaixen en l’entorn que els ha tocat viure. Aquells que no es deixen menar són assenyalats pels seus coetanis perquè posen en perill les convencions socials o els grans interessos. I això, lamentablement, avui encara succeeix perquè la naturalesa humana no falla mai. Som fruit de l’evolució i de l’adaptació al medi. L’experiència ens ha gravat als gens des de temps ancestrals que l’individu que va per lliure posa en perill la subsistència de la tribu. El cert és, però, que si ningú hagués trencat el motlle encara viuríem a les cavernes. Per sort, sempre hi haurà els qui elegeixin no encaixar i ser lliures, tot i que, segurament, ara mateix, molts de nosaltres no comprenem què pretenen, fins i tot ens en burlem o els considerem pobres quixots. Aquestes persones ignoren que algun dia, potser d’aquí a uns segles, es reconeixerà el seu gest. Perquè la veritat és tossuda. Com va murmurar Galileu en un acte de rebel·lia davant d’un tribunal injust: “Eppur si muove.”