L’art de la guerra

Fa 2500 anys, un militar xinès va escriure un dels tractats d’estratègia més influents del món. Es tracta de L’art de la guerra, un llibret de tot just cent pàgines i tretze capítols que conté diverses recomanacions que encara són vigents avui dia. Bona part d’aquests consells tracten d’aplicar la intel·ligència i la prudència més que no pas la força, i es basen en el fet que l’objectiu de la guerra no és la guerra en si mateixa, sinó aconseguir la pau, en un sentit anàleg al que ha fet cèlebre la frase de Juli Cèsar: Si vis pacem, para bellum, és a dir, si vols viure en pau, prepara la guerra. Les ensenyances de Sun Tzu s’han practicat tant o més per resoldre problemes en el món de l’empresa, de l’esport d’elit i de la política que en el camp de batalla. Sun Tzu diu: “Guanya qui coneix bé els punts forts i els punts febles del seu contrincant” o “no et moguis fins que vegis un avantatge.” De fet, dedica tot un capítol a l’ús d’espies, precisament per adquirir tot aquest coneixement sobre l’enemic i els seus moviments: “Sigueu subtils! Sigueu subtils! I utilitzeu els vostres espies per a tota mena d’assumptes.” De fet, molts dels successos que surten a la llum pública que, a voltes, es pretén fer passar per espontanis, si els analitzem amb una mirada crítica i la ment oberta, permeten endevinar les costures i les entreteles d’algun estrateg, sovint anònim, que es mou entre bastidors. Gairebé res és casual: quan esclata un escàndol i s’exposen els draps bruts d’alguna persona, empresa o organització en un moment concret, potser és perquè despuntava massa i feia nosa. El que és segur és que representava alguna mena de perill per a un altre més poderós o, simplement, era prescindible i es podia sacrificar per salvar un bé major. Això no significa que els fets no siguin certs, ans al contrari: si no ho fossin, de seguida es descobriria l’engany i produiria l’efecte contrari. Només vol dir que algú ha recopilat dades i proves, amb paciència, de vegades durant anys, i s’ha assegut a esperar el moment oportú per fer esclatar la metralla, per esquitxar de valent, per deixar l’enemic tocat de mort. Ben segur que us venen al cap uns quants exemples d’això. Llavors, és el moment de preguntar-nos, per què ara? Cui bono?, és a dir, qui en surt beneficiat?