L’art de tenir sempre raó

Una de les figures cabdals de la filosofia del segle XIX va ser Arthur Schopenhauer, un ateu convençut i pessimista a més no poder. En la seva línia de pensament, l’antipàtic Arthur considerava que l’existència humana era absurda i que només se sustentava per la voluntat irracional d’existir que tenim les persones. No obstant la desil·lusió que exhibia, va escriure un estudi breu sobre l’art de tenir sempre raó que vessa un humor refinat i un enginy fora del que és comú. L’art de tenir sempre raó es va publicar quan l’autor ja era mort. En el llibret, ens regala 38 estratègies per guanyar qualsevol discussió dialèctica, encara que ens proposem defensar alguna absurditat, és a dir, tot i que no tinguem molla de raó. És un manual força útil per aconseguir que qualsevol premissa que plantegem sembli raonable, fins i tot si no té cap mena de fonament. Sens dubte que més d’un espavilat en fa ús, d’aquestes tècniques de manipulació, per això és important conèixer-les i saber-les detectar. Això sí, per assolir un nivell superior, és a dir, per aconseguir derrotar el contrincant, cal disposar de sèrie d’una arma imprescindible (el coneixement del llenguatge) i saber fer-ne un ús exquisit. D’aquí la importància de l’estudi de la llengua, de la filosofia, de les matemàtiques i de la cultura en general per evitar ser enganyats o bé engolir rodes de molí sense oposar resistència, només perquè l’orador no va fer campana i va tenir la sort de llegir Schopenhauer. Dit això mig de broma, vull fer un incís sobre el preocupant retrocés tant en llengua com en matemàtiques –que és una altra classe de llenguatge– que pateixen de fa almenys deu anys els estudiants. Lamentablement, l’expressió escrita i la comprensió lectora han desaparegut i, si no s’hi posa remei urgent, aquest fet deixarà desvalguda tota una generació, a mercè de tota mena d’aprofitats.Segons el filòsof, un dels trucs per guanyar un debat és fer enfadar el contrincant, perquè si el públic el veu alterat el seu discurs no serà lúcid. Segurament balbotejarà i es mostrarà indigne de ser cregut. Haurà exposat la seva vulnerabilitat. Totes les estratègies que proposa l’autor són prou interessants. De fet, les podríem resumir dient que tant és, la veritat, el que importa és que et creguin.