El ‘play-off’ cal guanyar-se’l

El director esportiu, Jordi Esteve, es queixava en una recent roda de premsa que l’afició del Lleida ja dóna per fet, abans de començar la Lliga, que l’equip jugarà el play-off d’ascens a Segona divisió A només pel pes de l’escut, la samarreta i els mèrits adquirits. Recordava, en contraposició al que ell creu un sentiment generalitzat, una obvietat: que en futbol no hi ha res assegurat i que l’èxit d’una temporada no et garanteix repetir-ho en la següent.

Que tot cal guanyar-s’ho dia a dia al llarg d’un any, duríssim, en el millor dels casos.

Té raó. El que passa és que a l’afició del Lleida, excepte en la primera temporada, que va ser com va ser, sempre se li ha dit des del club que l’ambició és màxima i que l’objectiu és ascendir a Segona A. Aquest discurs ha calat en una afició a la qual, en les quatre últimes temporades, se li han ofert tres play-offs i en l’altra es va lluitar per ell fins a l’última jornada.

Helenio Herrera, un tècnic argentí que va guanyar Lligues amb el Barça, l’Atlètic de Madrid i, sobretot, va triomfar a l’Inter de Milà amb tres Lligues, dos Copes d’Europa i dos Copes Intercontinentals, se’l tenia per un gran motivador i seua és la frase “aquest partit el guanyem sense baixar de l’autobús”.

Sens dubte, avui les coses no són així de fàcils. Res no es guanya sense esforç i, fins i tot, fer les coses molt bé no garanteix l’èxit. Cada temporada, setze equips de Segona divisió B fan les coses molt bé i juguen el play-off, però tan sols quatre aconsegueixen ascendir a la Segona A.

El play-off cal guanyar-se’l a pols. El comencen a guanyar la direcció esportiva amb la formació de la plantilla i la directiva amb les seues decisions de club, però han de ratificar-lo el suport de l’afició i la traça de cos tècnic i jugadors.

El suport de l’afició també cal guanyar-se’l. Haver-lo tingut un any tampoc no garanteix tenir-lo al següent. La temporada ha començat amb massa problemes per al Lleida. Esteve té raó. Aquest equip, ara mateix, no és favorit. Això també cal guanyar-s’ho.