Gespa nova, vida nova

El Lleida necessita alguna cosa que li canviï la sort. És evident que en aquest inici de Lliga li està sent esquiva. Partits com el d’ahir són una demostració que, en aquests moments, al Lleida sempre li surt creu. Quan un partit està encarrilat, com ho estava ahir davant de l’Ebro, més enllà dels errors individuals o la falta de concentració, l’acabes perdent per culpa d’un penal absurd en el minut 85 i un córner mal defensat en l’afegit, aquí hi ha un innegable factor de mala sort. Vaja, que en altres circumstàncies, un partit com el d’ahir hauria acabat amb victòria blava.

Si els futbolistes del Lleida fossin actors de teatre, l’explicació al que va passar ahir a Saragossa estaria en el groc de les samarretes, color que està totalment proscrit al món de l’escena. Però no està demostrat que aquesta superstició pugui traslladar-se al món del futbol, com demostren els nombrosos èxits de Brasil o de tants equips que guanyen títols i aconsegueixen ascensos vestits de groc.

Dins de les coses que en aquest inici de Lliga poden considerar-se poc habituals, destaca sens dubte que el Lleida encara no ha pogut jugar en el seu escenari habitual: el Camp d’Esports. Dels quatre partits de Lliga disputats, només un ha estat com a local, el que es va jugar a Mollerussa contra l’Espanyol B que va finalitzar 1-1. En aquest mateix escenari va jugar també la Copa del Rei davant del Prat, amb resultat favorable: 1-0.

Tret de catàstrofe o circumstància anòmala que ho impedeixi, el Camp d’Esports acollirà el primer matx de la temporada aquest dimecres.

Serà al davant de l’Hospitalet, un dels dos encontres que té ajornat com a local, precisament a causa de les obres que es van iniciar el passat dia 26 d’agost.

El Camp d’Esports, escenari tantes vegades màgic, ha de ser el factor diferencial. Gespa nova, vida nova. El Lleida ha d’aconseguir aquest dimecres la primera victòria.

És el moment que la sort canviï. Però també és el moment de deixar de cometre errors. A tots els nivells.