Globalització i identitat

Cada vegada hi ha més clubs europeus en mans de propietaris estrangers i, en especial, xinesos. Serà el Lleida Esportiu el pròxim? He Jun, director de Bo Yang Investment, l’empresa xinesa que patrocinarà el club lleidatà fins al 2020, va dir textualment que “no hi ha res impossible, però ara no és el moment”.

El sobtat interès de les grans fortunes xineses per invertir en el futbol estranger en els últims anys respon, com ja és sabut, al pla ordit pel Govern de Pequín de convertir el gegant asiàtic en una potència del futbol mundial i congraciar-se, de passada, amb el líder del Partit Comunista, Xi Jinping, un gran fan del futbol. Una evidència més que per a la Xina els rèdits polítics poden resultar tan valuosos com els ingressos monetaris en aquest món globalitzat.

La globalització, tanmateix, fa que cada vegada sigui més difícil sostenir aquests sentiments d’identitat local. Si totes les ciutats comencen a assemblar-se entre si a causa de la globalització econòmica (totes tenen el seu Starbucks, el seu McDonald’s o el seu Zara), com es poden potenciar les identitats locals?

La resposta està en les persones i en els seus sentiments. En les entitats esportives és la gent la que riu, crida, plora, s’emociona, protesta, somia i canalitza els seus sentiments a través d’uns colors, ja siguin els propietaris d’aquí o d’allà.

Per això és molt més que important, diria que fonamental, que club i penyes del Lleida resolguin les seues desavinences. Tots tenen arguments per defensar la seua posició de forma respectable, però alhora no existeix conciliació possible si cada part no es presta a fer una concessió a l’altra. La voluntat de diàleg i, almenys, de tractar d’entendre l’altre és el que porta a una entesa, a una harmonia molt necessària.

El Lleida, amb el recent acord de patrocini, sembla que no patirà aquesta temporada les turbulències econòmiques de la passada. El Camp d’Esports llueix millor que mai amb la flamant gespa i cal confiar que l’equip millori. Ara fan falta les penyes.