S’acaben les excuses

Al Camp d’Esports hi va poca gent. Cert. I ja no és cosa de les penyes, que fan soroll, sí, però tampoc n’hi ha tantes. És millor que vinguin, per descomptat, perquè són capaces d’ajudar a aixecar un partit. Però el preocupant és que els pocs que hi van s’estan decebent. D’acord, això no està escrit al manual del bon aficionat, que ha d’estar amb els seus colors a les verdes i a les madures i, sobretot, en les derrotes i en els moments de davallada. Però ahir, davant de l’Atlètic Llevant, per les desertes grades es va poder escoltar aquest murmuri, aquest rum-rum –que, compte, és a tots els camps, dissabte al Rico Pérez, sense anar més lluny– que no augura res de bo.

Es va trencar el malefici després del gol del Turu Flores, amb el qual es feia perdonar el fluix partit, però va ser un miratge. Un fora de banda mal defensat va privar de la victòria en l’afegit i va tornar a elevar el to del descontentament. És veritat que això no ha fet res més que començar, però ja portem vuit jornades. Que aquest Lleida Esportiu ha tingut ratxes negatives a les quals després ha respost amb d’altres de llarga imbatibilitat, amb Seligrat i amb Idiakez, que van acabar en play-off. Cert. Tan cert com ho és que ha estat una pretemporada atípica, que els jugadors han anat arribant amb comptagotes i sense poder-se entrenar junts tot el que haurien d’haver-ho fet; que hi ha hagut massa exili i que el Camp d’Esports s’ha estrenat fa dos dies, com aquell qui diu, però les excuses comencen a esgotar-se. Cal reaccionar ja i, sobretot, mostrar aquesta sensació d’equip solvent i competitiu que, fins ara, només s’ha esbossat.

Siviero li està donant voltes a un equip base, però sembla que encara no l’ha trobat i lliuri’ns Déu de jugar a ser entrenador, però hi ha alguns detalls que salten a la vista fins i tot per al més profà dels aficionats i que fan pensar que hi ha jugadors que no rendeixen tot el que podrien rendir.

I aquests detalls són els que al final faran que l’aficionat, penyes incloses, torni. Siviero ja ho diu: “Hem de guanyar-nos el públic amb el nostre joc.” Posem-nos-hi ja.