Il·lusió renovada

Transcorregudes quatre jornades de Lliga, convindreu amb mi que la paraula que defineix millor la temporada és il·lusió. Paraula que disposa de diverses accepcions i va connectada sempre a emocions positives. Està vinculada als sentits i és aquella capacitat que tenim les persones per reunir forces i concentrar-les a favor d’un objectiu. Il·lusió significa engany. És aquest do que tenim per creure en aquelles coses que no veiem però que ens ajuden a viure.

El que veiem és un equip jove, talentós, equilibrat, descarat i refermat en les seves conviccions on la veterania d’un Miquel Feliu es complementa amb la sobrietat d’un Demétrio, la valentia d’un Nevels, els fonaments de Marc Martí, la intimidació de M’baye o la mestria d’un Luka Rupnik per posar només uns exemples. La resta són ben coneguts i admirats per ser de la “casa” i en creixement.

Els fitxatges han estat molt encertats pel que veiem fins ara amb un Borja, vell coneixedor de la casa, capacitat per afrontar empreses de més gran envergadura i s’ha trobat un equilibri tant en la pintura com en el perímetre. Si li afegim que la gent del planter té possibilitats i creix dia a dia no hi ha dubte que gaudirem d’un bàsquet dinàmic, alegre, agosarat i creatiu que farà les delícies de joves i grans.

Els partits es poden guanyar i es poden perdre. Tanmateix, és important saber què es juga i com fer-ho. Veig il·lusió i quan ens il·lusionem ens sentim bé, plens i motivats. La nostra mirada canvia i el nostre estat emocional, també. Ens sentim entusiasmats i carregats d’energia. És un sentiment que ens apodera. La il·lusió ha d’acompanyar el viatge del Força Lleida per la lliga LEB Or. Gilbert Keith Chesterton ja deia que la il·lusió aviva el nostre sentiment de felicitat i per això l’hem de renovar i cultivar.