Un conflicte, un mal negoci

En el món dels negocis, la tranquil·litat i la calma són elements imprescindibles perquè tothom pugui anar a la seua, és a dir, a guanyar diners. La borsa mostra diàriament els nervis que provoca qualsevol situació que alteri la normalitat. L’índex borsari és més sensíble que el sensor d’un sismògraf. Per això, en el món dels negocis el que és habitual és fugir dels conflictes perquè, com acostuma a dir-se, són un mal negoci.

Cert és que hi ha gent que es mou amb molta comoditat enmig dels conflictes. Però sens dubte o no es dediquen al món dels negocis o treuen profit del conflicte mateix.

El Lleida té una temporada agitada, tant dins del camp, amb l’equip en zona de descens amb només dos victòries després de les deu primeres jornades, com també fora del terreny de joc. Hi ha un conflicte entre les penyes i la directiva. El president, Albert Esteve, va detallar aquesta setmana passada tots els punts de discrepància que manté amb les penyes i fins i tot amb alguns sectors de l’afició que no són penyes, com l’Associació Amics del Lleida. Probablement, no li falti raó en molts aspectes. Són absolutament reprovables els insults i les amenaces contra les quals, des d’instàncies com ara la Federació Catalana de Futbol que presideix el lleidatà Andreu Subies, es lluita mitjançant campanyes que pretenen eliminar-les dels terrenys de joc.

A Catalunya, partidaris com som del consens, el diàleg i els pactes, no hauria de ser difícil asseure’s a la recerca de solucions i trobar-les. La raó absoluta no acostuma ser patrimoni de ningú i de la mateixa manera que cal escoltar les reivindicacions s’ha d’exigir respecte a les normes.

En el maneig dels conflictes els experts recomanen frases com “sisplau, m’explica què ha passat?”, “entenc la seua molèstia”, “treballarem junts per trobar la solució”, “què podem fer per resoldre el problema?” o “això és el que faré per vostè”. Potser no és fàcil, però tampoc tan difícil. El conflicte sempre és un mal negoci.