El verí del ‘pick and roll’

En el bàsquet té el mateix valor i per tant se li ha de donar igual importància al fet d’anotar una cistella com evitar encaixar-la. Dit en altres paraules, és tan important un eficaç atac com una sòlida defensa. Després de set jornades de competició, al Força Lleida se li han pogut apreciar canvis en l’estil de joc que han generat de forma significativa una anotació ofensiva més gran.

A nivell tàctic, el bàsquet modern va experimentar un abans i un després amb l’aparició del bloqueig directe (pick and roll). Segurament la situació d’atac més complexa de defensar. Es tracta d’una acció ofensiva on generalment un jugador interior realitza una pantalla a un jugador de perímetre amb pilota i després executa un ràpid desplaçament cap a la cistella. A l’NBA, Karl Malone i John Stockton dels Utah Jazz el van utilitzar amb gran mestria als noranta, cosa que els va portar a jugar diverses finals.

La utilització del bloqueig directe comporta un desajust defensiu, i en conseqüència sovint comporta cistelles ràpides i fàcils. Però no tots els jugadors són capaços d’executar-lo amb la mateixa efectivitat. L’Actel Força Lleida l’ha utilitzat molt i de forma eficaç en el primer tram de la competició, però ha perdut amb la baixa de Rupnik tot un expert. Dominant el dríbling amb les dos mans, la passada i el tir, era capaç de castigar qualsevol desajustament defensiu del pick and roll. Era aquell que tant podia anotar com fer millors els seus companys. Deixava escollir el verí als seus rivals. I és que un jugador d’aquestes característiques fa molt millor l’equip en el pla ofensiu. Durant les sis primeres jornades, la mitjana d’anotació havia estat de 83 punts. Ahir a la nit davant del Prat se’n van aconseguir 65. L’atac és espectacle, però la defensa també guanya partits.