Les tretze regles

W

illiam R. Chase ha passat a la història com l’autor de la primera cistella del joc que avui coneixem com a bàsquet. Va ser un llançament des d’una distància d’aproximadament vuit metres i va servir perquè el seu equip, llavors compost per nou jugadors, aconseguís la victòria pel resultat... d’1-0! Això va succeir el 21 de desembre del 1891 i aviat celebrarem els 125 anys de l’esdeveniment. De la mateixa manera, un altre llançament llunyà de Juampi a Castelló va servir dimarts passat per guanyar un altre partit i igualar el rècord de millor inici de campanya en la història del bàsquet lleidatà.

Des d’aquell llunyà primer partit, les normes del joc amb prou feines han canviat. Les famoses tretze regles de Naismith continuen vigents gairebé en la seua totalitat, malgrat l’evolució evident en l’aplicació. És cert que la manera de jugar del nostre equip també està evolucionant per aconseguir adaptar-se a l’absència d’un jugador tan dominant com Rupnik. Només una dada: amb dos partits menys, l’eslovè continua sent el jugador amb la millor valoració de la plantilla. Aquesta dependència virtuosa és la que cal corregir. Per això, les victòries en aquesta transició contra Prat i Castelló tenen, segons la meua opinió, molt més valor que el purament estadístic. Juguem diferent perquè no ens en queda una altra, però jugant així hem continuat guanyant. S’han modificat els rols i la forma de joc des de la defensa, una estratègia encertada.

Tretze regles, tretze senzilles normes dictades per Naismith i que no ocupen més que un parell de folis que han convertit un senzill joc en un esport apassionant. El document original encara es conserva i va ser subhastat fa anys per Sotheby’s. El preu que en van pagar va ser de 4,3 milions de dòlars.